Aquest és el títol de la taula rodona que tindré el plaer de moderar el proper dijous 20 de maig a la seu d’Òmnium Cultural (programa). Hi participaran en Lluís Gendrau (director editorial del grup Enderrock), en Marçal Lladó (un dels motors de la discogràfica i productora Bankrobber), en Carles Sanjosé (ànima de Sanjosex) i
Després de fer arribar Son Goku a la cançó i de l’èxit que està obtenint (i obtindrà) el seu darrer disc Bed&Breakfast, Els Amics de les Arts ataquen de nou amb el clip de ‘L’Home que treballa fent de gos’. Podrien haver optat per un audiovisual de factura més melancòlica, atenent el sentit últim d’aquesta
Com que de moment no me’n surto amb això de buscar les millors cançons dels darrers 50 anys (no per falta de material, sinó tot al contrari), em deixo dur pel present, per l’excel·lent moment que viu la cançó en català. I com que el tombant d’any és temps de llistes, rànquings i recopilacions, m’he
Us imagineu l’Albert Pla, en Quimi Portet, els Manel, els Estopa, en Gerard Quintana i en Joan-Miquel Oliver cantant junts una nadala? I us imagineu que aquesta nadala fes justícia a la mítica i nostrada figura del caganer? Doncs no cal que us ho imagineu: gaudiu-ne! (per gentilesa, audàcia i saber fer de la gent
Linòleum, el nou treball en solitari de Maria Coma (meitat d’u_mä) ja treu el nas. Un nas amb bigotis, a jutjar per l’estètica que desprèn el disc i pel contingut del clip de llançament (Gat), on Coma mostra la part més manyaga, tant en la melodia com en la lletra, tot i que, com tots
Sóc dels qui penso que, sovint, tractem els infants com a beneits. I m’hi incloc: aquell to de veu agut, aquells diminutius forçats, aquelles ganyotes… Tanmateix, hi ha una cosa encertada -tot i que en hores baixes- en la comunicació que els ‘adults’ establim amb els infants: l’ús de cançons. Al meu entendre, són una
Ahir a la nit, el poeta Josep Pedrals i els seus Nens Eutròfics van omplir la sala B de Luz de Gas per empastifar el personal d’Esquitxos ultralleugers. La poesia feta veu i feta música pel mateix poeta és un principi que, personalment, m’entusiasma. Que els veros passin del text a la paraula o, en
Hi ha cançons, cançonetes i cançonasses. I hi ha cançons com una casa de pagès. Encara no he tingut ocasió d’escoltar sencer Viatge a Montserrat, el darrer disc de Quimi Portet, però la peça que serveix d’avançament, ‘Homes i dones del cap dret‘ posa de manifest que l’astre intercomarcal està tan inspirat com sempre o,
Cançó d’estiu no ha de voler dir, necessàriament, cançó lleugera, repetitiva, limitada, empalagosa, adotzenada, alienant… Escoltar El Petit de Cal Eril i les sargantanes al sol (Bankrobber, 2009) és una altra forma d’apropar-se a l’estiu, lluny de les platges atapeïdes i l’olor d’aftersun, prop dels camps torrats, eixuts, amablement càlids de les esplanades de ponent.
Per segon any consecutiu, Òmnium i ViaFora! organitzen unes vetllades amb música i bon ambient per animar les nits estiuenques de Barcelona. Enguany els protagonistes són els alcoians VerdCel, que presentaran l’espectacle Sàmara (demà, 9 de juliol, a Òmnium) i els empordanesos Ix!, que faran sonar les cançons del disc Autòmat infinit (dijous, 16 de
Als qui us interessa la riquesa de la llengua, ja debeu saber que a Cadaqués s’hi manté ben viu un parlar propi. N’és una mostra l’article salat, que encara és utilitzat per algunes persones de la vila (i que, a banda de les Illes Balears, també és present com a fòssil lingüístic en la toponímia
El grup VerdCel no para quiet. Després de l’èxit del seu llibre-disc-espectacle Paisviatge (2006), els d’Alcoi estan presentant el seu darrer espectacle Sàmara (cançó i videoprojeccions) arreu del país. Amb energia i optimisme, a mans besades, com diu la cançó… VerdCel, A mans besades (Sàmara, 2008)
Fa tres mesos vaig iniciar una petita aventura consistent en buscar les millors cançons en català de l’útim mig segle, com a forma de commemorar el cinquantenari de la Nova Cançó i, alhora, de celebrar la vitalitat de què gaudeix aquest gènere al nostre país. Inicialment vaig marcar-me un període de tres mesos. Però acomplert
Ja ho cantava Delfí Abella els anys seixanta… Delfí Abella, Cap al futbol
“Mazoni promet” vaig escriure fa quatre mesos, després de fer un primer tast del seu treball Eufòria 5, esperança 0. Dies després vaig passar per la botiga a fer-me amb el disc sencer, tot constatant que aquella promesa inicial prenia cos i es revelava com un projecte consistent. I divendres passat, a la sala Apolo