Recordant a Marta Planas

Avui 5 de febrer, fa un any la Marta Planas, amb poc més de 47 anys, no va poder superar el càncer.

Hi va plantar cara durant casi 3 anys. Amb un gran coratge. Amb una voluntat immensa de viure, gaudir i compartir intensament el temps amb la família i les bones amistats.

Dona compromesa política i socialment. Amb el seu poble Montseny, on va ser regidora per ERC (1999 – 2011), i el seu entorn. Amb la defensa del territori. I com a dona amb la igualtat de gènere i contra la violència masclista. I també en els darrers anys en la lluita contra el càncer.

Molt activa a ERC – Vallès Oriental on va ser presidenta comarcal (2004 – 2010) i nivell nacional a l’Assemblea de Dones. Consellera comarcal (2007 – 2011). Impulsora l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) al Baix Montseny. Aportant el seu gra de sorra per assolir la independència del nostre país, la justícia social i poder viure al món senzillament tal com som.

La senzillesa, calidesa i proximitat la caracteritzaven, combinades amb certa timidesa. Fermesa, tenacitat i fins un punt de tossuderia mantenia en defensa de les seves conviccions.

Amant de la lectura –sobretot de la novel·la negra-, de les flors i els entorns naturals. Gaudia de valent assistint a concerts de bona música, tant d’intèrprets o grups consolidats, com de novells.

Respectuosa amb tothom i gelosa del seu propi espai. Compromesa amb la seva gent i les seves amistats, sempre disposada a oferir el seu suport, ànims i companyia. Encarant totes les dificultats amb certa ironia i sempre amb un somriure.

A les persones que vàrem tenir el privilegi de compartir part dels seu temps, ens ha deixat una inesborrable i profunda empremta. 

 

A proposta de la familia i amistats en el seu comiat es varem llegir el següent text de Miquel Martí i Pol que va patir una cruel i llarga malaltia, i malgrat tot sempre donava ànims i bons consells, i ens va semblar que ella hi estaria totalment d’acord:

 

No demano gran cosa

poder parlar sense estrafer la veu

caminar sense crosses

fer l’amor sense demanar permisos

escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:

escriure sense haver d’estrafer la veu

caminar sense pautes

parlar sense haver de demanar permisos

fer l’amor sense crosses

O bé, si sembla massa:

fer l’amor sense haver d’estrafer la veu

escriure sense crosses

caminar sense haver de demanar permisos

poder parlar sense pautes




Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *