Jordi Cots

Avui 5 de febrer, fa un any la Marta Planas, amb poc més de 47 anys, no va poder superar el càncer.

Hi va plantar cara durant casi 3 anys. Amb un gran coratge. Amb una voluntat immensa de viure, gaudir i compartir intensament el temps amb la família i les bones amistats.

Dona compromesa política i socialment. Amb el seu poble Montseny, on va ser regidora per ERC (1999 – 2011), i el seu entorn. Amb la defensa del territori. I com a dona amb la igualtat de gènere i contra la violència masclista. I també en els darrers anys en la lluita contra el càncer.

Molt activa a ERC – Vallès Oriental on va ser presidenta comarcal (2004 – 2010) i nivell nacional a l’Assemblea de Dones. Consellera comarcal (2007 – 2011). Impulsora l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) al Baix Montseny. Aportant el seu gra de sorra per assolir la independència del nostre país, la justícia social i poder viure al món senzillament tal com som.

La senzillesa, calidesa i proximitat la caracteritzaven, combinades amb certa timidesa. Fermesa, tenacitat i fins un punt de tossuderia mantenia en defensa de les seves conviccions.

Amant de la lectura –sobretot de la novel·la negra-, de les flors i els entorns naturals. Gaudia de valent assistint a concerts de bona música, tant d’intèrprets o grups consolidats, com de novells.

Respectuosa amb tothom i gelosa del seu propi espai. Compromesa amb la seva gent i les seves amistats, sempre disposada a oferir el seu suport, ànims i companyia. Encarant totes les dificultats amb certa ironia i sempre amb un somriure.

A les persones que vàrem tenir el privilegi de compartir part dels seu temps, ens ha deixat una inesborrable i profunda empremta. 

A proposta de la familia i amistats en el seu comiat es varem llegir el següent text de Miquel Martí i Pol que va patir una cruel i llarga malaltia, i malgrat tot sempre donava ànims i bons consells, i ens va semblar que ella hi estaria totalment d’acord:

No demano gran cosa

poder parlar sense estrafer la veu

caminar sense crosses

fer l’amor sense demanar permisos

escriure en un paper sense pautes.

O bé, si sembla massa:

escriure sense haver d’estrafer la veu

caminar sense pautes

parlar sense haver de demanar permisos

fer l’amor sense crosses

O bé, si sembla massa:

fer l’amor sense haver d’estrafer la veu

escriure sense crosses

caminar sense haver de demanar permisos

poder parlar sense pautes