De res, massa
Telegrames des de Sarrià de Ter
Una carta a El Periódico.
No sóc lector habitual d’ El Periódico, però ahir una companya de feina va fer-me llegir una carta que hi publicaven. La signa el senyor Joan Mateu Blanca, de Barcelona, i no em puc estar de transcriure-la.
La situació que hi explica, seixanta anys enrere a Itàlia hauria donat per una escena memorable a qualsevol pel·lícula neorealista.
“A tomb de la polèmica del cotxe oficial del president del Parlament, Ernest Benach, m’ha vingut a la memòria un episodi ocorregut fa una mica més de tres anys. Un dissabte de juliol, Pasqual Maragall, llavors president de la Generalitat, es menjava un menú a base de macarrons, amb la seva dona i els néts, en un restaurant a prop de la Gola del Ter. Una mica més enllà, en una altra taula, i sense perdre’l de vista, els seus tres mossos guardaespatlles es cruspien un arròs amb llamàntol de la carta. En acabar, Maragall i la família van marxar, potser cap a Rupià. Conduïa ell mateix, en un atrotinat Nissan Primera (encara portava la B provincial a la matrícula). Darrere seu, els guardaespatlles el seguien amb un luxós Audi, potser blindat. ¿Quina lliçó es treu de tot això? Potser cap, però és clar que el cotxe no mesura la categoria de les persones ni dels polítics, que segur que també ho són.”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La gent alliberada a sou del carrer Nicaragua fan la seva feina.
He, he… per això jo, des de fa una pila d’anys, li he canviat el nom. “El Montillódico” a la versió de color blau. I “El Manuelademadródico” a la de color vermell.
(Us recordeu d’aquell bonic cartell que va aparèixer en alguns carrers quan el Parlament de Catalunya va aprovar l’Estatut: “El Estatut tiene muchos padres pero sólo una madre: Manuela”?)