Una amiga del Facebook s’exclamava aquest dia de tots els mals que l’afecten. Les coses no li han anat del tot bé, cert, i està tipa de ser el punt de mira de la mala sort. Havia decidit prendre la iniciativa i ser ella i només ella qui dirigís la seva vida.“La meva vida ha fet tants
Entre gener de 2011 i febrer de 2013 van transcórrer dos anys i un mes de la meva vida passant cada dia per l’estació de Sants, d’anada i de tornada. En tota aquesta època, no compto haver hagut de fer ús dels famosos lavabos públics més de sis o set vegades. Veient-me treballant a Barcelona, vaig
El dia de Reis es va acabar la Mostra de Pessebres d’Olot que s’ha pogut visitar aquestes festes. A la Garrotxa hi ha una veritable passió pel pessebrisme, una afició que agermana àmbits tan diversos com pròxims com ara l’excursionisme, la natura, el paisatgisme o l’escultura. Ha estat possible veure una important selecció de diorames
Vet aquí el pont sobre la riera Bullidors, al barri de Germans Sàbat, a Taialà, a ben poca distància del millor restaurant del món. Inicialment estava situat sobre el riu Güell i unia el carrer Cerverí amb la Devesa. Posteriorment anà sobre la sèquia Monar al barri de Santa Eugència, prop de l’escola dels Maristes.
Al meu poble hi ha un establiment a peu de carretera, molt ben situat, meitat fleca i meitat cafeteria. Hi van veïns a comprar pa o croissants o tortells; hi para gent a esmorzar i hi ha qui, com jo, hi fa un cafè i fulleja la premsa. A la paret del fons hi tenen
Bon any a tothom! Ja tenim disponible a la xarxa el nou número, el 86, de Parlem de Sarrià, la revista de cultura i informació local del nostre poble. Correspon al tercer trimestre de 2013 i abasta les cròniques de la festa major, el pas de la Via Catalana per Sarrià i les habituals seccions
He viscut vint-i-cinc anys de la meva vida a tocar d’un dels ponts sobre l’Onyar més coneguts de Girona, el de les Peixateries Velles, el de ferro, el vermell, el de Gustave Eiffel. La companyia de l’enginyer francès m’ha estat ben familiar i forma part del patrimoni de tots els gironinins. Més del que ens
Tot i ser cosa mal vista, amb la meva filla hem passat una bona estona fent el turista per Barcelona. Hem fet una bona passejada, hem badat davant d’aparadors, ens hem endinsat pel Born i pel Raval i hem mirat de no malmetre res. Hem dinat i hem fet gasto i hem procurat ser visitants respectuosos
El diari Ara ens ha fet un magnífic regal, aquest cap de setmana. L’exemplar de diumenge inclou el suplement araTu dedicat al comiat d’Antònia Font. Articles, reportatges, opinions, fotos i records de la millor iniciativa pop dels últims anys. Una peça per llegir i guardar. Us trobarem a faltar, marcianos!
Pel que he pogut anar sentit avui a la ràdio del cotxe, la notícia esportiva del dia és el partit de futbol que enfrontarà la selecció catalana amb la de la República de Cap Verd. El partit se celebrarà la darrera setmana de l’any (no he parat atenció al dia exacte) i una selecció és
Vet aquí un microconte (no un microones, no, un microconte) que em ve de gust penjar ara i aquí. L’amic Jordi Masó fa temps (anys!) que té la paciència d’anar-ne aplegant i publicant al seu bloc. Visiteu-lo! TEMPVS FVGIT De tant que va forçar la corona en donar corda al rellotge de polsera va fer
Per fer més passable la festa de la Constitució ens ha vingut de gust fer una caminada que ja fa mesos que teníem emparaulada. Ens ha agradat tant que hem fet el propòsit de repetir-la en altra estació i admirar els canvis en el paisatge i la vegetació. Hem agafat el cotxe i ens hem
Fa una temporada que van tancar un hotel al meu poble. El propietari havia arribat a l’edat de jubilació i no devia haver-hi possibilitats de successió o de continuïtat de negoci. Des d’aleshores no hi ha rastre d’activitat: totes les dependències resten tancades, sense personal ni clients, ni cotxes davant les portes ni a l’esplanada
Els que llegim La Vanguardia sabem que el dia 14 de cada mes s’hi publica una esquela en record del senyor Manuel Martínez Calderón sota la llegenda “Siempre seremos cuatro”. És un fet tan quotidià -i singular- que ja ha saltat de les pròpies planes del diari i ha estat comentat en molts altres mitjans.
Trobo un senyor i m’explica que ha estat uns dies de viatge per la Toscana. Està pletòric: no hi havia estat mai i li ha plagut molt. Pisa, Siena, Florència, Lucca, San Gimi… És inevitable la vella cançó de sentir-s’hi com a casa i fer comparança amb el l’Empordanet. Arribat aquest punt el meu interlocutor discrepa