De res, massa

He viscut vint-i-cinc anys de la meva vida a tocar d’un dels ponts sobre l’Onyar més coneguts de Girona, el de les Peixateries Velles, el de ferro, el vermell, el de Gustave Eiffel. La companyia de l’enginyer francès m’ha estat ben familiar i forma part del patrimoni de tots els gironinins. Més del que ens pensem.

Aquestes festes, el tió m’ha cagat el llibre Girona. Històries, curiositats i misteris, obra de l’arxiver Ramon Alberch (Viena Edicions). Hi ha un capítol dedicat als vuit (vuit!) ponts construïts chez Eiffel per encàrrec gironí: ponts metàl·lics instal·lats per salvar les dificultats fluvials d’una població amb quatre rius i una sèquia i per facilitat el trànsit ferroviari. Dels vuit ponts d’aquesta marca, afirma Alberch que encara se’n conserven quatre en actiu, malgrat que un l’hem d’anar a trobar a marina. A mi em fallen els comptes: només me’n surten tres. Hi hauria el que cito a l’entradeta, un altre instal·lat a Taialà, prop del millor restaurant del món i el que explicaré tot seguit. Els altres cinc haurien anat a parar a cal ferroveller.

Entre l’avinguda Ramon Folch i el rellotge de la Devesa n’hi hagué un que va deixar de funcionar l’any 1963. Devia anar a parar a algun magatzem municipal, una vegada retirat i desmuntat, i un grup de veïns del paratge de Balitrà, a Palamós, encapçalat per l’enginyer Josep M. de Toca i la seva muller Maria de Ciurana van fer les gestions per adquirir-lo i instal·lar-lo sobre la riera palamosenca d’Aubí. I encara és allí, reservat als vianants i privat de pas automobilístic.

Després de vegades i vegades de passar-hi ben a la vora i desconeixedor d’aquesta història, d’aquesta transacció metal·lúrgica, ahir hi vaig parar i vaig comprovar que, amb una bona neteja de rovell a fons i una bona mà de pintura, encara hi pot haver pont Eiffel per molts i molts anys més, a Palamós.

Ah! I a propòsit de Palamós: aneu a dinar a l’Hotel Trias (de menú mateix, no cal complicar-se la vida). Ja m’ho sabreu dir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!