Avui, dia tretze, fa tretze mesos que la meva vida laboral va fer un tomb. D’anar amunt i avall en tren he passat a anar amunt i avall en cotxe en un radi geogràfic més reduït, això sí. De pagar abonaments mensuals a la Renfe he passat a ser gran contribuent de l’impost sobre hidrocarburs
Leopoldo María Panero (1948-2014). Un altre poeta maleït menys.
El senyor Rigol ha fet la proposta d’inundar el país de senyeres per la diada de Sant Jordi. Que cada balcó sigui ocupat per una bandera amb quatre barres, per poder mostrar al món la nostra determinació nacional. Bona idea, malgrat que ja fa molts i molts anys que moltíssims ciutadans la posen en pràctica.
Em fascina la visió de l’espai de treball de l’advocada Irene Mallol, que aquest dies surt tant a la premsa. S’ha passat més de quatre anys lluitant fins a tombar el cèntim sanitari amb què es gravava cada litre de carburant. M’impressiona el seu despatx, la seva taula, amb aquestes muntanyes de carpetes i d’expedients.
Ara sí. Les mimoses són florides d’una manera esplèndida i voluptuosa. Si fa unes setmanes només se’n veien en indrets càlids, arrecerats, del litoral, ara ja han arribat al seu màxim esplendor les de l’interior. La flor groga de la mimosa, el seu perfum tan característic i l’allargament de les hores de llum cap al
Al darrere de la compra de WhatsApp per part de Facebook anunciada fa pocs dies deu haver-hi un potencial de negoci tan formidable que no arribo a calcular-ne les mides en sa total dimensió. Sumant els milions d’usuaris d’un servei i de l’altre surten unes xifres que fan mitja por. No acabo d’entendre, però, que
Obro el Magazine de La Vanguardia per la pàgina exacta: una foto en blanc i negre de José Coronado a l’aire lliure en un dia assolellat. Té un bolígraf a la mà dreta i el diari damunt la taula. Està resolent la graella dels encreuats d’en Màrius Serra. Ostres!, exclamo jo amb una tassa de
Com que tenim tots els números d’haver-nos de pintar a l’oli qualsevol intent de viatjar a Nova York o a Londres aquest any, tota excusa és bona per fer volar coloms. Qui no es conforma és perquè no vol: baixant del cotxe a la Bisbal, al matí, he ensopegat amb aquesta peça d’art urbà. M’he
Divendres vinent, a les 8 del vespre, a la Llibreria 22 de Girona Vicenç Pagès Jordà hi presentarà Dies de frontera, la seva novel·la acabada de publicar, amb la qual va guanyar la darrera edició del Premi Sant Jordi. Promet. Se l’espera. Després de l’èxit generacional d’Els jugadors de whist, crec que hi ha veritable
En una terrassa del passeig marítim de Palamós aquest migdia he pogut saludar Lucky Guri, el més carismàtic pianista del país. Feia anys i panys que no el veia i potser s’ha fet gran però en la mateixa proporció que tots nosaltres, ni més ni menys. Té un peu a Barcelona i un altre a
Eren les vuit tocades del matí. Conduia per l’autopista AP7 en direcció sud i, arribant a Hostalric, el sol s’aixecava a la nostra esquena, Tordera avall. Al fons, l’imponent massís del Montseny estava il·luminat per un sol rasant de tonalitat taronja. Des del Turó de l’Home fins al castell de Montsoriu, tot plegat era una meravella
Ahir al vespre vam poder passar una estona excel·lent a Vulpellac, a l’Empordanet. A la sala de plens de la Casa de la Vila hi va tenir lloc la presentació del número 24 de la revista Gavarres, de la qual ja he parlat altres vegades en aquest bloc. Va anar a càrrec del director, Pitu
Diumenge passat, a La Vanguardia, Enric Juliana encetava una de les seves cròniques polítiques remetent-se a un dels fragments més famosos de la història del cinema: “He vist coses que no podrieu creure. He vist contenidors en flames més enllà de la Puerta del Sol. He vist batussa al centre de Madrid pels fets de
En una fonda de la comarca, a l’hora de dinar, la filla dels amos acompanya un comensal a la taula. L’home només parla en castellà i la noia només parla en català, i sembla flotar certa tibantor en l’atmosfera del menjador. L’hostaler irromp a la sala i fa funcions diplomàtiques en l’idioma del client. L’acull,
Tants anys volent tornar a l’aplec de Sant Vicenç i la pluja matinodominical ens ha aigualit la festa! Poqueta participació, molts paraigües i molt de fang: encara bo que s’ha pogut celebrar la missa, s’han tocat sardanes, ha tingut lloc el concurs de truites i s’han pogut rifar les tradicionals safates de marisc. Alguna cassola