Josep M. Cervelló
llibreta de camp
Després de les manifestacions
Sonen tabals i gralles convocant una manifestació contra una sentència del tribunal Constitucional sobre l’estatut. S’anuncien capçaleres de luxe amb els responsables de l’autonomisme oficial – i de com hem arribat fins aquí – aguantant pancarta. Em sembla molt bé, anem-hi !. Amunt i crits!. Recordo altres manifestacions massives abans de l’estatut, però i després? Després de la gran manifestació de la Granvia de Barcelona, aquella que anava d’Espanya (plaça) a Catalunya (plaça), la majoria d’aquella gentada va anar a votar que si a un estatut deslluït i retallat que ha condicionat el topall del finançament que ara hem pactat. Esquerra es va quedar molt sola amb el No a l’estatut, Esquerra està pagant un preu electoral molt alt pels equilibris que ha de fer com partit de govern i per haver posat la mirada una mica més lluny que la resta dels partits que només es plantegen els periodes electorals com a fites. No hi haurà manifestació unitària si no és que la sentència del Constitucional és insultant i barroera i això no passarà, fins i tot els membres del tribunal constitucional saben que per a pescar s’ha de saber tibar i deixar anar corda. El més fàcil és que sigui interpretable segons els gustos, que si diuen que no podem dir que som una nació no importa ja que només ho diu i de manera indirecta un preàmbul sense valor legislatiu, que si … No m’imagino campanes tocant a via fora i un país, cansat de la política, alçant-se dempeus. Potser sóc pessimista de mena, potser he vist massa manifestacions des d’aquella famosa de la LOAPA en la qual els qui encapçalaven el bloc independentista van anar a la presó pel fet de portar una pancarta que deia “Independència”, amb l’ampli somriure de complicitat dels autonomistes més radicalitzats. Potser que gaudeixi de les vacances i em deixi ,de moment, de collonades.
A la foto la capçalera independentista de la manifestació contra la LOAPA ( 14 de març de 1982), bona part dels qui l’aguantaven van anar a parar a la presó. Recordeu el “jo també hi era” ?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sólo unos matices:
“Esquerra es va quedar molt sola amb el NO a l’Estatut”:
no tan sóla: también estaba el PP y toda la carcundia y la extrema derecha que pregonaban el famoso “España se rompe”. Coincidíais en los objetivos: la derrota del Estatut. Por suerte el electorado os dio la espalda.
“Esquerra està pagant un preu electoral molt alt pels equilibris que ha de fer com partit de govern (…)”
En eso te doy la razón; a nadie se le escapa que la caída será espectacular, sólo que no creo que sean “equilibris de govern” votar a favor de la recalificación del miniestadi y oponerse a ella (tu caso); votar la LEC y oponerse a ella (tu caso también); oponerse al Estatut y firmar la financiación que de él emana y sentirse “orgullosos” por ello. Pedir más medidas contra la crisis y defender los gastos suntuarios de escándalo de las “embajadas” y los 45 viajes de Carod, o los 48 de Portabella, o el de Huguet a Japón para evitar el ERE de NISSAN…
“Potser que gaudeixi de les vacances i em deixi, de moment, de collonades”.
Ahí la has clavado. “Continúa” de vacaciones, pásatelo bien con la familia, viaja todo lo que puedas que aquí seguimos trabajando y generando impuestos para que el Ayuntamiento y el Sindicato sigan ingresándote puntualmente las nóminas.
Ostras !! ahora que lo pienso: “familia, municipio y sindicato”
esto me suena…