Josep M. Cervelló

Sembla que hi ha presa al Parlament per a aprovar la Llei d’Educació. Fins i tot s’ha escurçat el termini de presentació d’al.legacions a 8 dies. La presa ve justificada, sembla ser per a blindar el tema de la imposició de la tercera hora de castellà que hauria de ser obligatòria el proper curs. La llei, ens diuen, pot frenar el reial decret pel qual s’havien d’adaptar tots els projectes lingüístics dels centres educatius a aquest nou currículum lingüístic. En l’actualitat regna la confusió respecte aquest punt, ja que s’han donat ordres contradictòries des del departament d’educació i alguns centres de primària ja estan fent la tercera hora de castellà, per exemple totes les escoles de Sant Cugat del Vallès. La desconfiança que tenim respecte la voluntat de no cessió lingüística per part de la conselleria és molt gran, especialment pel retall horari a batxillerat, on el català té menys hores lectives que l’anglès. El sindicat USTEC-STEs, des d’una posició contrària globalment a la llei, ha presentat en el termini adequat, 675 al.legacions al redactat de la llei. També fa dues al.legacions al títol 2 sobre el règim lingüístic que contempla la possibilitat que els pares, mares o turors dels nens i nenes del primer curs d’escolarització bàsica o del segon cicle d’educació infantil puguin sol.-licitar que els seus fills i filles siguin escolaritzats en castellà. USTEC-STEs reclama la supressió d’aquesta exempció lingüística, ja que retarda injustificadament el procés educatiu i comporta moltes dificultats de funcionament als centres educatius i, considera que aquest règim d’excepcionalitat no pot tenir el rang de redactat d’una llei d’educació de Catalunya.

El darrer informe del Consell d’Europa sobre les llengües regionals (sic) ha donat la raó a les posicions expressades conjuntament pels tres sindicats dels Països Catalans: USTEC-STEs, STEPV i STEI que reclamen que el català sigui la llengua de l’ensenyament en tot el territori lingüístic i que defensen la immersió lingüística i el model d’escola catalana. El Consell d’Europa proposa al govern espanyol que desenvolupi un model d’ensenyament ‘d’immersió total’ en les llengües territorials cooficials a l’estat, com el català, el basc i el gallec. El Consell retreu al govern del País Valencià que hagi desenvolupat tan poc l’ensenyament de la llengua i demana que es resolgui, com més aviat millor, la connexió de les emissions televisives públiques del Principat i del País Valencià. L’informe també demana al govern espanyol que estableixi un marc jurídic específic de protecció i de promoció del català a la Franja de Ponent.