Josep M. Cervelló
llibreta de camp
La indústria electrònica marxa de Catalunya
L?Onze de setembre passat, a la plaça de l?església vam poder parlar amb el comitè d?empresa i els treballadors de NACAM Iberia, una empresa ubicada a Sant Boi que plegava victima de la deslocalització. Aquest any poden ser-hi els de Tecnimagen, una altra empresa de Sant Boi que plega i deixa en una difícil situació una plantilla majoritàriament femenina, d?una edat mitjana d?uns quaranta anys. Tecnimagen és la darrera fàbrica de tubs catòdis per a televisors
La mesura afecta una plantilla composta per 139 persones. La companyia va arribar a produir gairebé un milió d’unitats el 2003 i va entrar en nous segments, com ara els aparells de LCD i DVD, encara que la competència dels països emergents i la desaparició del format tradicional de televisor han estat esculls infranquejables, malgrat que el fet que les seves unitats es comercialitzessin amb marques de tercers al canal de distribució suposava un important estalvi de costos en mercadotècnia i publicitat.
?Els orígens de l’empresa es remunten a octubre de 1994 quan Philips va decidir tancar la seva fàbrica de televisors de Sant Boi. Un grup de directius de l’empresa es va fer càrrec del 100% del capital i va revifar el negoci, que va passar a denominar-se Tecnimagen. Es va negociar amb Philips un pla de xoc que comprometia a la multinacional a adquirir part de la producció per un període de tres anys, i a cedir la seva tecnologia i patents a canvi de les quals el nou equip gestor assumís un percentatge de la plantilla i garantís la viabilitat del negoci.
?Però el negoci no ha marxat com s’esperava. Des del passat mes de gener, els propietaris de Tecnimagen han tractat de vendre els actius de la companyia o d’elaborar un pla de viabilitat centrat en la fabricació i comercialització de productes alternatius, vinculats a les energies renovables, com ara plaques solars, o circuits electrònics d’altes prestacions, mentre han intentat aconseguir ajuts públics.
?Finalment, han comunicat que no poden afrontar el pagament de dos crèdits per valor de més de cinc milions d’euros, així com els seus compromisos econòmics amb diversos proveïdors, després de dos exercicis consecutius amb pèrdues i un descens gradual de les comandes. Els propietaris dubten fins i tot que puguin indemnitzar els treballadors pel tancament de l’activitat, pel que segurament hauran de recórrer a un procés i la liquidació de la societat quedarà a les mans d’uns administradors judicials.
??Els fabricants de productes d’electrònica de consum pràcticament han desaparegut de Catalunya després de tancaments com els de Samsung a Palau-Solità i Plegamans , que es va materialitzar el 2004; i el final de l’activitat de forma progressiva a la planta de Braun en Esplugues de Llobregat, que culminarà el 2008. El desembre de 2005 ja va tancar l’empresa Bocsa, l’última a l?estat, dedicada a la fabricació de CD verges, el que va suposar l’acomiadament dels 30 treballadors de la seva planta. La multinacional japonesa Sony, amb 2.600 persones a la seva planta de Viladecavalls, és una de les darreres companyies del sector que mantenen activitat industrial a Catalunya.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No entenc, amb l’aposta estratègica d’una economia basada en sous baixos, precarietat generalitzada, allau sostinguda d’immigració massiva que rarament cotitza i a més gens qualificada…com és que marxen aquestes empreses? Són encara massa punteres?
Sempre ens quedaran les totxanes. O no.