Es pot morir de gana, un gurmet?
EL GURMET MORT DE FAM
En el món de la cuina s’ escau que a vegades passen coses estrambòtiques- o bé curioses, i fins dramàtiques-. Com aquest suís que volia fer el tour del món dels resturants amb tres estrelles…i, a més, recomanant per un gran cuiner (el qual ha fet un ridícul espantós), i que va acabar fugint de El Bulli sense pagar, amb la policia catalana fent el préssec i emprant fons públics en la seva recerca. També algun cuiner francès s’ ha suïcidat en no poder enfrontar els deutes o l´estrés d’ estar a la guia Michelin. Un de Londres va cuinar i es va cruspir al seu amic, i el cinema, altrament, ha tractat el tema de l´assassí de cuiners i amants. Pe`ro un dels casos més curiosos- perquè a més és ben real i documentat- és el del gastrònom francès Tancrède Martel (de cognom occità; havia nascut a Marsella, el 1856). A començament dels anys 30 del segle XX va ser trobat el seu cadàver al seu pis de París, al costat de les seves darreres notes de gastronomia- receptes sumàries, algunes de noms extravagants com ara un Rocafort pastat amb mantega i servit damunt d’ una torrada, una forma més parisenca que no pas occitana de menjar aquest formatge, el rei dels blaus-, un ortolà (ocell d’alta gastronomia i exclusivíssim) a la persa, una coca vermella (amb salsa de tomàquet, gambes, tòfona, xampinyons i olives), una sopa de formatge infernal (amb bitxos coents o vitets, és clar), un il.lustrat “Guisat Rabelais, una truita de l’harem (feta amb plàtans), un pastís dels arcàngels o uns bunyols de Mahoma que , amb permís dels fonamentalistes islamistes- esperi que no ens facin cap fàtua, com tenen per costum-, tenen la forma del turbant del profeta. No se sap si aquestes receptes amb ingredients cars com les tòfones o els ortolans, o bé d’ execució o ingredients extravagants, varen provocar algun efecte pco saludable al pobre Tancrède (de nom predestinat, diria jo): el cert, però és que aquest gurmet desesperat- o pobre, suportant la crisi de després de la guerra- va ser trobat mort de fam, tal com va dictaminar el jutge. Pobre Tancrède: no disposava ni d’ una sola llesca de pa que, segons Philippe Gillet (“Le goût et les mots”) li hagués pogut salvar la vida?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!