BONA VIDA

Jaume Fàbrega

25 d'abril de 2010
8 comentaris

PAELLA CATALANA

La paella d’ arròs que es fa a Catalunya, a les Balears, a la Catalunya nord és ben difernet de la paella valenciana, sobretot la de l´Horta. Estrafent Espriu, podríem dir que “convenen molts amors a un sol nom”. I, no cal dir-ho, hi ha una paella espanyola, una d’ andalusa, una de francesa, una de cubana, filipina, etc. Sempre amb variants sensiblement diferents de l´arròs sec valencià.

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:PMingLiU;
panose-1:2 1 6 1 0 1 1 1 1 1;
mso-font-alt:????;
mso-font-charset:136;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1 134742016 16 0 1048576 0;}
@font-face
{font-family:”Cambria Math”;
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:”@PMingLiU”;
panose-1:0 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:136;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1 134742016 16 0 1048576 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:none;
mso-layout-grid-align:none;
text-autospace:none;
font-size:12.0pt;
font-family:”Courier New”;
mso-fareast-font-family:PMingLiU;
mso-fareast-language:ZH-TW;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:10.0pt;
mso-ansi-font-size:10.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
mso-fareast-font-family:PMingLiU;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:0cm 80.75pt 155.85pt 80.75pt;
mso-header-margin:0cm;
mso-footer-margin:155.85pt;
mso-page-numbers:1;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

PAELLA

L’ arròs a la cassola és indubtable que s’ ha
creuat amb l’ arròs a la valenciana, resultant una mena de popularísisma
“paella”. Però aquesta paella que es fa a Catalunya- així com a les
Balears, tant per la tècnica d’ execució, els ingredients i l´acabat (des de
l´eixutesa de l’ arròs (més moll en la paella catalana), passant pel color (que  en aquesta paella no és mai groc, sinó
marronós o fosc) és força diferent de la paella valenciana. 

Ingredients

200 g de costella de porc

200 g de menuts i puntes de pollastre (ales,
carcanada, etc.)

1 sépia mitjana (uns 200 g)

4 escamarlans,

8 gambes,

12 musclos,

400 g d’arròs bomba (o 4 tasses)

1 ceba de Figueres mitjana

1 pebrot verd petit(opcional)

3 tomàquets mitjans

3 alls

1 grapat de pèsols (uns 100 g) oli,sal,safrà
(opcional)

aigua o brou de peix (2 tasses d’ aigua per 1 d’
arròs)  

Elaboració

Poseu una paella per arròs al foc amb un cul d’
oli. Sofregiu-hi les trossets de costelló i el pollastre, tot talalt petit i
salat, a continuació fue donsofregiu-hi la s`peia, tallada a petis talls,  així com les gambes i els escamarlans.
Reserveu-ho. En el matexi oli sofregiu-hi la ceba tallada ben fina i el pebrot
(si n’ hi poseu) tallat a petits daus ; hi afegiu els alls picats, i de seguida
que siguin rossos, el julivert. Quan sigui d’ un color fosc, però no cremat, hi
afegiu i el  tomàquet pelat, sense
llavors i picat. Ho deixeu coure com una confitura: per fer aquest sofregit
necesiteu ben bé una mitja hora. Tireu-hi la sèpia, la resta de peix o marisc i
les carns o menuts que havíeu guardat; hi fareu donar uns tombs. Tireu-hi
l’arròs, remenant-ho a foc alt. Hi tireu els musclos, prèviament rascats i
rentats. Ho mulleu amb el brou o l’ aigua bullent, procurant que no deixi de
bullir mantenint el foc roent uns 8 minuts per a , seguidament, anar-lo
baixant.Feu-ho coure uns 12 o 15 minuts ben justos (depèn de l’ arròs i de l’
aigua).No us oblideu del safrà i la sal i, fins i tot, d’ una picada d’all i
julivert.

Notes

Hi ha qui deixa reposar una mica l’ arròs, però
mirant que no es covi.

Altres ingredients possibles són: galeres, llagostins,
tellerines o rossellones, anelles de calamars (fan l’ arròs tou); conill (que
fa l´arròs molt bo);salsitxes; carxofes; pebrot vermell (en aquest cas s’ hi
pot afegir escalivat, per decorar).

Antigament , a més s’ hi posava fetge de pollastre
(amb la picada), sang, potes de pollastre, pedrers, colls, pedrers, etc.

Aquest arròs es pot fer només de peix; en aquest
cas pot ser convenient fer-hi servir un brou o fumet. Igualment, les versions “de
muntanya” (o de tros) no porten peix. Pot tenir altres ingredients: colomí,
bolets, etc.

A diferència de l’ arròs a la cassola, se sol
decorar amb uns talls de llimona.

Si voleu fer el tradicional arròs a  la cassola, poseu-ho doble quantitat d’ aigua
i elaboreu-lo en una cassola de terrissa. Ferro colat o alumini de fosa.

  1. A casa fem paella sense carn, la dona no en menja. Primer de tot aromatitzem l’oli amb uns alls pelats que després reservem, també hi posem una mica de bitxo, poquet que no em deixen gaire, a mi m’agrada el menjar coent. En aquest oli fem el sofregit que esdevé la base fonamental de l’invent, a foc molt lent, només de ceba i tomàquet. De safrá no en posem, l’arrós queda colorejat pel sofregit. De la qualitat del tomàquet depén en bona part que la cosa funcioni amb més o menys éxit. Hi posem calamar, musclos, galeres i depén del dia alguna gamba o algún escamarlá. Quan és la temporada també afegim alguna carxofa, els pésols són obligats…poc abans  que acabi la cocció afegim una picada feta amb els alls inicials i julivert. Suposo que és alló de l’animal de costums, però fora de casa no acostumo a menjar arrós. Mai he trobat un d’equiparable i , sovint, han esdevingut frustrants.

  2. Doncs la paella giravolta la caleta del rebuig fabregant. Li dones un revolt sabiós, una mica de mala llet de pagés, la remulles amb llibres de cuatre dies i pocs lectors i ja tens el magrenós senyor d’arós paellós. Un exquisidesa que ni un mal carat cregut de llibertat dubtosa, pud de collons i renega en la foscor.

  3. L’arròs és versàtil i, llevat d’alguns paellicidis perpetrats a diversos antres-restaurants (és per això que, molts, ens estimem més la casolana, feta amb temps, gust i bons ingredients), és un plat redó. A mi m’agrada molt la paella de verdures (alls tendres, col-i-flor, bajoqueta, carxofa, garrofó, pebrot roig…), també, de vegades, enriquida amb bacallà esguellat i sofregit.
    D’altra banda, et volia dir que ha estat una sorpresa i un honor comptar amb la teua presència al meu humil bloc. Moltes gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!