Els seguidors del blog sou fantàstics, ja que enriquiu el debat, molt sincerament!.Podem veure que la cuina és també nacio, cultura i passió. I il.lusió: cadascú ha de defensar la seva, es sigui valenciana, o empordanesa o de la Safor, o de Castelló, o d`Eivissa. Ara m’e n vaig a fer unes “patates d’ Olot”. potser coneixeu algunes patates farcides, trumfes farcides, patates omplides, creïlles fasides…?
No ens hem pas de barallar per una “qustió de noms”. Ara bé: és cert que els paisos i estats que comparteixne una mateixa llengua, tenen gastronomies afis: és el cas d’ Alemanya, Baviera, Àustria, o la Suïssa alemanya; fins i tot la cuina dle Quebec o la Luisiana inclou les seves arrels franceses, presents també a Valònia o a la Suïssa romanda. En el cs dels territoris de llengua catalana, això encara és més evident: no hi ha pas més diferències entre la cuina valencina que entre la de la Catalunya Vella o la del Garraf cap avall, o entre la de la Franja i part de Catalunya o València. Les Balears, igualment, tenen alhora sistemes propis i compartits; el amteix que Andorra, el Carxe o l´Alguer (base catalana i elements sards, italians, napolitans…).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!