Els Estats Units d’ Amèrica és molt més que menjar ràpid, pizza i cola.
ELS ESTATS UNITS D’ AMÈRICA
L’ escriptor
Josep Pla va escriure que Nova York era el lloc del món on es podia menjar una millor carn. I, encara avui, compta amb les millors i més grans braseries del món. I molts restaurants , siguin de Nova York o de Califòrnia, proposen un estil modern i refinat de cuina, basada de elements genuïnament nordamericans, amb d’ altres d’ interamericans, mediterranis o asiàtics. Altrament, els Estats Units constitueixen una potència en el camp de la quantitat i qualitat de les primeres matèries produïdes, d’ entre les primeres del món:cereals i llegums, fruites- com les nous-, peix i marisc, peix i marisc, carn, productes làctics que, a més, si més no a través d’ elaboracions diverses s’ exporten arreu del món.
Però, paradoxalment, els Estats Units és el país dels desastres del Fast Food i de models alimentaris- que són els de la majoria de la població- basats, gairebé de forma sistemàtica, en l’ anomenat menjar-escombraria , els productes elaborats i excessivament dolços o greixosos i la manca de pautes, models i o, simplement, cultura culinària.
També és cert que cada cop hi ha més reacció contra aquestes desastres alimentaris: contra el menjar ràpid, amb crítiques , fins i tot, al menjar orgànic però distribuït per grans centrals i , a Nova York, els sectors il.lustrats tornen al mercat i producte local – és a dir, allò que veiem a les nostres viles, amb els pagesos venent els seus propis productes-.
En un país tan immens, doncs, s’ hi troba de tot: des de la cuina absolutament natural i anclada en el passat dels Amish a l’ autòctona dels indígenes americans, de les diverses cuines d’arrels laltinoamericana a la d’ origen italià- però ja americanitzada-; de la cuina dels negres o la cuina cajun de Luisiana, d’ origen francès, al Tex-Mex texà (Texas sola, abans mexicana, és més gran que tota
la Península Ibèrica); de la cuina d’ Alaska a
la de Hawai i les illes adjacents. Fins i tot són majoritàries grans tradicions, com el consum del gall dindi del Dia d’ Acció de Gràcies, amb les seves guarnicions tradicionals.
El ciment de base, naturalment, és l’ aportació britànica, sense oblidar les contribucions alemanyes (Dutch cuisine) i holandeses. Es a dir, que hi cohabiten una enorme multiplicitats d’ aportacions i estils culinaris, però que llevat del model universal Fast Food o de menjars preparats (TV Diners i tota mena de menjars i àpats per emportar-se, o per menjar en qualsevol lloc) no són pas presents ni emprats arreu del país.
Per sobre d’ aquesta abassegadora uniformitat- hamburguesa, pizza, snacks de bossa i menjars preparats, gelats i batuts, refrescos amb gas i productes làctics i de pastisseria- , viatjant arreu del país hi podem trobar aportacions, entre altres, dels següents grups nacionals, que formen l’ heretatge dels ancestors que formaren Amèrica: armenis, bascos (ben presents a Reno, Nevada),hongaresos, irlandesos, escocesos, gal.lesos,lituans, noruecs, suecs,polonesos, grecs, russos, balcànics,ucraïnesos, russins, tota mena d’asiàtics-xinesos, japonesos, cabodjans, vietnamesos, filipins, tailandesos- àrabs, africans i llatinoamericans. Fins i tot els Països Catalans varen deixar una petja significativa, a través del menorquí Juníper Serra, missioners i governadors, a Califòrnia o de la petjada menorquina, encara present, a Florida. També hi una presència molt important de l’ alimentació jueva (kasher), així com de l’ islàmica, índia, etc.
GEOGRAFIA I CUINA
Per sobre del menjar industrial generalitzat, als Estats Units hi conviuen grans estils culinaris regionals, que ens permeten una variadíssa carta de sabors. Al sud , d’ est a oest, hi trobem estils clarament definits. Florida- llatina i tropical-, Luisinana- base de la cuina cajun, de gran prestigi-, Texas- de base mexicana, pàtria del Tex Tex-, Califòrnia- la Mediterrània dels Estats Units, amb els seus grans vins-.En aquest cinturó del sud hi trobem també Alabama, Arkansas, les dues Carolines, Geòrgia- a la costa, amb illes amb cuina afroamericana o gullah– Kentucky- pàtria del pollastre fregit inventat els anys 20 en una gasolinera-,Missississpí, Tennesee, les dues Virgínies-. El Sudoest és Arizona i Nou Mèxic. L’ Oest Mitja és format per Illinois, Indiana, Iowa, Michigan, Minnesota, Missouri, Ohio i Wisconsin. La muntanya- les Rocalloses- és Colorado, Idaho, Montana, Nevada, Utah, Wyoming. Oklahoma, Nebraska, Kansas i les dues Dakotes són les gran planúries del Nord, terres de carn- incloent xais procedents del País Basc-. De costa a costa hi trobem el Pacífic nordoest- Oregon, Washington, Alaska-i l’ Atlàntic central- Delaware, Colúmbia, Maryland, Nova Jersei, Pensilvània i Nova York- un món apart-. Finalment,
la Nova Anglaterra, guardiana de els tradicions d’ origen anglosaxó i germànic-Connecticut, Maine, Massachussets, Nova Hampshire, Rhode Island, Vermont.
Vegeu, en aquest blog, l´article "Herència menorquina" (12 abril 2007)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sé si ho podré pair tot…Massa per a un pèndol de petites oscil·lacions. Bromes a part, per cert, avui és el teu sant i sempre és agradable que hi hagi qui se’n recorda.
Molt interessant aquest punt de vista, sobre els Estats Units. L’antiamericanisme sistemàtic que regna a casa nostra no deixa veure l’Amèrica real, que se suposa només formada pels infumables McDonalds i poca cosa més.
Jo hi he menjat molt bé als Estats Units. Tot i que el peix o el marisc no m’ha semblat tan gustós com el que podem trobar per la Mediterrània. Una llagosta allí és poc gustosa. Potser és la forma de fer-la, a base de bullir-la. Però exceptuant això, crec que aquesta varietat que descrius dona molt de si pel gaudi personal. Molt més que la coca-cola i l’hamburguesa de pòrex.
Per cert, molt d’anys!