Esteu frustrat, si aquesta setmana no heu menjat cap sushi?. Molta gent ja no pot viure sense la cuina oriental, que és allò nou, enrotllat, “cool”.
Segons la FAO, la “dieta” més saludable és la japones no pas l’ anomenada “Dieta mediterrània” (S.A., ja que , altrament, no és més que una camàndula comercial). I, evidentment, la cuina preponderant arreu del món, és la xinesa, dels Estats Units als Països Catalans. Només de pensar que hi ha més de seixanta milions de xinesos escampats arreu del món, i la , sembla, la seva innata afecció a muntar restaurants, ja podem veure quina és la cuina dominant, en molts casos fins a Occident.
En la cuina actual hi ha un fort influx de les cuines orientals: ús de la salsa de soja, dels “tempures” (arrebossats) i presentacions minimalistes i esteticistes, a
la japonesa. Els grans cuiners creadors- començant per Ferran Adrià- en efecte, han adoptat amb entusiasme l’ estètica i els productes d’ aquesta cuina, alhora que es mostra entusiasmat pels refinats d’ allò xinès.Però, a més,la cuina japonesa també influeix en dietes especials com la vegetariana o la macrobiòtica, amb productes com la soja i els seus derivats, el miso, les algues. En vista de tot això ens podem preguntar si substituirà la cuina oriental la nostra pròpia cuina?. Podríem dir que aquest procés d’ ha donat, en certa forma, a Anglaterra i Holanda. La cuina d’ aquests països és deutora , respectivament, de l’ aportació índia i indonèsia (quetxup, chutneys, nasi goreng o rijstafel, etc.). Si li pregunteu a un holandès, per exemple, qui és el seu plat nacional preferit, us contestarà que, després de les patates fregides, és el rijstafel, la “taula d’ arròs” que no és més que l’ arròs a la indonèsia o nasi goreng. Una cosa curiosa, però, és que els restaurants xinesos més corrents del nostre país són ben diferents dels de fora. Els plats casolans, sofisticats o inusuals que solem trobar als xinesos d’ Holanda, de França o d’ Anglaterra, no solen aparèixer aquí.Curiós, no?.
Cal tenir en compte que la major part dels orientals que munten aquests restaurants no són professionals- i en general, com a mínim, això es veu en el servei- i que, pragmàtics com són, s’ adapten al les necessitats o productes – i a la ignorància- d’ aquí. Si veuen que la gent demana pa, s’ inventen un amena de “pa xinès”,i com que els rotllets de Primavera és que ho sempre sol demanar, els elaboren (i fins i tot congelats i industrialitzats) a tort i a dret,malgrat que originàriament és un dim sum (tapa per menjar a peu dret). També inclouen postres que , de xinès, només en tenen el nom. I si beuen que els clients demanen vi ,pràcticament incompatible amb la cuina xinesa-, o que no saben menjar amb els “bastonets” (no en dieu “palillus”!), i demanem sake (cervesa d’ arròs que, en realitat, és japonesa!), doncs, també tiren pel dret.
No sé si haureu observat que pràcticament tots tenen els mateixos plats, les mateixes salses… Es com si s’ haguessin fotocopiat
la carta. Es, doncs, una cuina mistificada, sovint de mala qualitat, no genuïna…Controlada, sovint, per certes màfies i executada i servida per un personal, sovint, en condicions d’ explotació:tot això segons notícies dels medis, que, de tant en tant, salten als teletips.
Els principis de la cuina xinesa, en els quals ara no podem entrar, són diferents dels nostres:en síntesi,els plats tenen una seqüència asincrònica-és a dir, se serveixen de cop, no hi primers, segons,etc-, i unes combinacions específiques (agredolç, agrepicant). El mateix fet d’ emprar els bastonet,enfront de l’agressiva forquilla, és fonamental. I malgrat les seves trivialitzacions i mistificacions, és una cuina fonamental i atractiva. Malgrat que ara la moda ens faci mirar cal al Japó, i el sushi ja es vengui als súpers. Atenció als esnobs, però: molts dels restaurants suposament japonesos són muntats per espavilats xinesos. Tot queda a casa. Tots som ja una mica orientals.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!