Segolène Royal, la dreta, Le Pen: sobre els drets dels poble si les llengües de França sostenen, pràcticament, el mateix, no tenen dret a existir.
Permeteu-me explicar-vos aquesta anècdota viscuda: un amic francès, militant d’ esquerres, va tenir un petit encontre amb uns turistes alemanys, per un trivial assumpte de tràfic. I, endut per la fogositat que a molta gent ens solen produir aquestes situacions, els va increpar de la forma més ofensiva- i tanmateix, elegantment francesa- que podia tot dient-los "mes souvenirs à Hitler" (records a Hitler). Aquest amic antifeixista, no obstant-i sense ell assumir-ho- tenia posicions parafeixistes respecte dels moviments d’ alliberament nacional si afectaven França. Així, negava en rodó qualsevol reivindicació de la llengua catalana a Catalunya Nord, tot sostenint que era territori francès i aquesta darrera és la llengua de
la República Francesa. Naturalment, també trobava injustificada qualsevol reivindicació d’ un "dialecte" (o sigui, el patuès català) fins i tot a Espanya, amb un argument de "racionalitat" lingüística. I, en un marc més internacional, si hom demanava la lli
bertat de les actuals colònies franceses a Amèrica o a Oceania, sostenia la seva impossibilitat pel fet de que es tracta de "Departaments". Ja ho saben:quin honor, ser francesos!
Diem que aquesta és la posició general de l’ esquerra francesa: país de lli
bertat, d’ igualtat i de fraternitat, sempre què aquests valors revolucionaris no toquin els interessos del voraviu nacionalista francès.
La senyora Mitterrand, d’ aquesta manera, presideix un associació de solidaritat i drets humans, ("Passaport europeu contra el racisme")…Que, sense manies, tant ella com els seus amics neguen als territoris català, occità, bretó, alemany ,basc i flamenc que hi ha a l’Hexàgon, amb arguments, això sí, suposadament d’ esquerres. I
la senyora Segolène Royal- hom hem pogut veure en el darrer míting a Tolosa del Llenguadoc, amb un munt de banderes franceses i espanyoles (Zapatero, que en el fons és com ella, hi era present) i, és clar, cap bandera occitana. Ni cap intenció rela de parar el lingücidi contra el català, l´occità, el basc, el cors o el bretó: a penes cap diferènca entre els socialistes i el cnetre i la dreta, i entre aquesta i Le Pen.
A l’ hora de la veritat, doncs – com passa a Espanya- tant esquerres com dretes conflueixen en un nacionalisme estatal agressiu. No cal dir que Le Pen, i ho podem veure a Perpinyà mateix, està radicalment en contra de qualsevol manifestació de la cultura catalana. Però també, en general, tots els aparells de l’ estat i els seus representants: d’ un funcionari de l’ Ambaixada francesa a Madrid,que ha qualificat de "dialecte" desconegut la llengua catalana fins el prefecte (mena de governador civil) dels Pirineus Orientals i l’excònsol de França a Barcelona, Alain Catta,amb una fòbia anticatalana basada en un còctel molt Le Pen d’ ignorància i mala fe. O el representant socialista dels Pirineus Orientals, suara dimimit, però no pas pel seu reconegut, obssessiu i ofensiu anticatalanisme. Així doncs, des del que penses des punt de vista dels drets nacionals dels pobles inclosos a l’estat francès, no hi ha gaires diferències entre tot l’aparell de l’estat, l’ opinió pública, socialistes, comunistes, gol.listes o lepenistes.De matís. I encara!.Cal recordar que tant socialistes com comunistes sostenien que Algèria era francesa.
La República Francesa, des dels seus mateixos orígens jacobins i falsament igualitaristes, té les arrels de Le Pen: racisme, xenofòbia, antinacionalisme d’alliberament. Pétain era francès, no alemany, i , semblantment, l’escriptor Céline (1894-1961), tan francès com il.ustre antisemita, va escriure aquesta perla referida a occitans, catalans i àrabs:"zona sud, zona poblada de bastards mediterranis degenerats, de pòtols, de felibres caducs, paràsits aràbics que França hauria de tenir tot l’ interès a llençar per la borda.Sota la Loira, només hi ha podridura, ganduleria, infectes mestissatges negrejants". Ni Le Pen ho hagués pogut dir millor!. En tot francès xovinista, doncs, hi ha un petit o gran Le Pen.
Per això és tan canallesc que els analistes francesos relacionin l’ ascensió del Front Nacional justament a les reivindicacions nacionalitàries d’ alsacians, catalans o occitans, ni que sigui amb tímides demandes identitàries i lingüístiques. Precisament, el vot feixista de Provença o de Perpinyà és degut, en bona part, als francesos (siguin del nord del Loira o peus negres), i no als tímids "regionalistes", que demanen coses gairebé innòcues, ja que les llengües pròpies han estat pràcticament exterminades de forma violenta.
So fins i tot l’ assenyat "Le Monde" ha caigut en la canallada de relacionar la reivindicació nacional, o el simple fet de parlar occità o alsacià amb l’ascens del FN, només ens cal dir-los que el germen cancerígen de Le Pen és el mateix xovinisme francès, la mateixa essència de la República: "mes souvenirs a Le Pen", amics francesos. Continueu-lo votant, però no ens parleu més d´igualtat, lli
bertat i fraternitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!