França reconeix Catalunya
El títol d’aquest apunt és, evidentment, una exageració -de moment. Tot ve de les declaracions del primer ministre francès, Manuel Valls, que el Barça podria jugar a la lliga francesa si Catalunya esdevingués un estat independent.
Bona, aquesta! Tot Europa i tot el món han vist que la independència del Principat és una possibilitat ben real: tots els esforços dels funcionaris de la UE, per exemple, se n’han anat en orris en un tres i no res.
Per què ens dóna aquest cop de mà, en Valls, que en altres moments s’ha mostrat contrari a la independència? Un lapsus per on s’escapa la veritat?
O bé la seva afició al Barça i, doncs, la il·lusió que li faria de veure’l jugar regularment a París? (Afició que ja li ha causat algun altre maldecap, com quan va anar a Berlín a veure la final amb la Juventus no se sap ben bé si com a primer ministre o com a aficionat, però amb l’avió pagat per la República francesa…)
O potser són les ganes d’anar assegurant el que seria un bon negoci per a França? I tot plegat dins l’interès mig secret que aquest país té en la independència de Catalunya (us recordeu de la SNCF, els ferrocarrils francesos, que està interessada a gestionar les rodalies de Barcelona?)
És que si no -i això ja és broma- arribem a la conclusió que en Valls és un infiltrat del Govern al més alt nivell per tal de fer avançar la causa de la independència. Que no és català i té una família independentista?
En fi: visca la República! (I el Rosselló, a la catalana.)