La proposta d’Esquerra Unida i Alternativa
Interessant perquè, hi estiguis del tot d’acord o no, diu alguna cosa, té contingut, i va molt més enllà de les habituals frases buides amb què d’altres, que, de fet, solament volen perpetuar la situació actual, pretenen construir terceres vies pretesament alternatives a la independència.
Honrada perquè no fa servir la paraula “federalisme” en va, per no dir res, per referir-se a quatre canvis cosmètics que evitin el pinyol de la qüestió: que el poble català decideixi sobiranament. (N’hi ha que, per no dir que els agraden les coses tal com són ara, es van posant etiquetes: “federalistes”, “moderats” i vés a saber què s’inventaran demà. Són unionistes vergonyants, potser que es demanin per què…)
Al contrari, EUiA defensa, segons VilaWeb, que “la República catalana no és una carta atorgada per Madrid o per la Constitució. És un concepte de sobirania propi: nosaltres la construïm. Una altra qüestió és si això després es federa o no es federa.” És la teoria clàssica, sense adulteracions: res a dir-hi. Defensen la democràcia, defensen la sobirania del poble. Partint d’això hi pot haver un debat fructífer entre ells, que volen que aquest nou estat es federi “amb la resta de pobles d’Espanya” (sota quina fórmula: dos pobles, tres, quatre, més?), i els qui creiem en la independència plena respecte de l’Estat espanyol.
Va, doncs una mica de debat: si avui dia podem federar-nos al nivell europeu, és a dir, no solament amb els pobles d’Espanya, sinó també amb els de França, Itàlia, etc., per què aquest nivell espanyol intermedi? (I més tenint en compte la decebedora experiència viscuda, en tants camps.) Per raons sentimentals? Per por de les coses massa noves? Per alguna cotilla ideològica? Parlem-ne.