GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

El president ha dit que, si els aranesos volguessin decidir el futur de la seva terra per mitjà d’un referèndum, el Govern no ho impediria pas. Però que, això sí, treballaria perquè decidissin continuar formant part de Catalunya.

No podia pas dir una altra cosa: ni per convenciment personal i de partit, ni per la tradició política catalana, ni per coherència amb el comportament que demana d’Espanya (tal com no es va descuidar de recordar). És evident que l’actitud de Mas és respectuosa i democràtica. Res a dir. Ara, hi estic d’acord, amb el que diu? No exactament.

Quan el president diu que cal treballar perquè la Vall d’Aran continuï dins del Principat, suposo que vol dir que Catalunya (el Govern i els polítics, però també la societat en general) ha de respectar la llengua, la cultura i les institucions araneses, de manera que els aranesos considerin que l’opció millor per al seu país és de restar catalans.

Però a mi m’agradaria més que la futura Catalunya independent ajudés els aranesos a crear i consolidar un estat occità -el primer en segles-, un estat que servís de model i de pol d’atracció de tot Occitània. Això sí que seria un exemple lluminós per a tot el món: no solament es respectaria un poble, sinó que es treballaria per la seva plenitud. Naturalment, no parlo de cap operació d’enginyeria política elaborada des d’un despatx de Barcelona ni de cap mena de paternalisme del gran envers el petit, sinó d’un pla complet de satisfacció de la voluntat aranesa fos quina fos aquesta. No es posarien obstacles a les aspiracions araneses, sinó que es crearien les condicions perquè es poguessin realitzar. Amb el Govern actuant sempre com a auxiliar i col·laborador del que la mateixa societat aranesa aniria bastint al ritme que volgués.

La decisió final seria si aquest microestat occità hauria de ser independent (malgrat que les seves dimensions farien que tingués una estreta relació amb la República catalana, similar a la que mantenen, per exemple, San Marino i Itàlia o, és clar, Andorra i Espanya o França), o bé si els aranesos s’estimarien més que fos una mena d’estat lliure associat: vinculat, doncs, al Principat. I el dia que la resta d’Occitània, o almenys una part, es recobrés a ella mateixa, ja en tornaríem a parlar.