A vegades escric/ A veces escribo/

Pots trencar tots els teus miralls de l’habitació.

No et servirà de res .

Mentre t’ofegues,

la serp s’ha colat en els llençols secs.

Una núvol es planta davant teu.

I et preguntes

quina és la gràcia de la vida.

La felicitat una ratlla

i un punt en blanc.

Pots pretendre que ningú et murmuri la tardor.

Un sopar i esclava de l’hivern.

El ball s’ha acabat, i ara toca composar la partitura.

Tu,  amagada, i una llàgrima et supera.

Llegeixes el que voldries

escriure un dia.

En el mirall estàveu totes.

L’agost  queda soterrat sobre una flor.

Un seient buit en venta.

La pols s’ha de recollir , i tu només has de teclejar.

Aquest camp és el teu i

punt.

No hi ha personatges bons ni dolents.

Tots ballen per les nits a casa teva.

Barcelona és lluny

-nota de do, i do re –

 jo faré veure que no l’he vist.

Només tu em fas por.

Tens els ulls verds, i una cama fina per ordre del músic.