A vegades escric/ A veces escribo/

Tot en un desert. I caus com una ballarina temptejant el que podries haver fet i saltes sense plomes. Els micos et fan por. L’hivern dins del teu estiu i l’estiu dins del hivern. No hi ha lloc per tu en aquest món que ha deixat de gira. Una roda primordial. La fotografia et fa flash. i TU JA NO ETS la noia de gel i no portes els llavis de vermell. No hi ha temps per escriure paraules ni per ballar rumbes a l’abast del mediterrani. Tornes sense esma una maleta buida i un iglú desfet sobre el gel. Canta’m i jo et ballaré però de moment esperaré l’agost. Mentre les coses van inflant-se en una bombolla mortal. I t’inventes un món només per tu. I només tu, hi tens veu. Nomes tu, hi tens el temps. L’amor es fon a cada minut que dona voltes la geografia i diuen que el oceànic està desapareixen. I jo me’n vaig amb ell, poca a poquet. Tot se’n va pel forat on moren les tortuguetes amb ses algues. I la nit es planta davant teu i et preguntes sobre el misteri de l’amor. I ja no entens res. Res és res. Plores , fas un crit i ningú et pot escoltar. demanes ajuda. Res. Demanes auxili i cap braç arriba a temps. Res de res. Moriràs a temps. No veuràs res del que has fet .Res és res. I repeteixo. Res.
Una princesa et marca el cor. I no saps com sortir del teu castell. Altitud cent. La teva trena et fa mal i el príncep està lluitant, lluny de tu i de tot, i tu has d’escriure masses versos per ser fora del castell. Tot arriba diuen. Però la princesa no troba la ploma ni els fulls. La bruixa li ha tret la força dels dits. La princesa de bcn ja no sap escriure ni la a ni la b i menys una l geminada. Punt i seguit. Pròximament tancarem per vacances. La princesa seguirà buscant entre boscos i castells perduts les paraules perfectes. Adéu Amelie. Adéu Lola. Adéu Cleoptra. Me’n vaig amb la Laura, per últim cop de vacances. Serà un bon comiat. I després res de res. Marxarà i jo em quedaré en el món real.