A vegades escric/ A veces escribo/

…

Entres pel passadís i els infants et
sacrifiquen amb un somriure. I tu balles la rumba perduda ras ras ras. Em mires
m’ajupo i et faig una volta mentre remeno el meu vestit que no es trencarà ni
avui ni mai. La quotidianitat del dia em roba els petons que mai vaig fer quan
els havia de fer. Excusmeeeeeeeeeee….. 
Amelie surt a buscar el que no està perdut. Una mort i un assassinat. Un
detectiu que no para d’interrogar-la. Entre Sherlock Holmes i un CSI del S.XXI
enamora a la petita Amelie. Balla i balla roda per la ronda d’alt i asseu-te a
llegir Lope de Vega mentre Bequer et fa unes llegendes a ritme de salsa brava.
La nena que plora quan et veu, desapareix per un mag que es fa dir Orlandand.
On l’has portat? A quin país te l’has endut? Només fa fred i tot està gelat
,menys el meu cor i el meu cap, que va a mil, teclejant Can Giral. Una boja
passeja per  Rustenyà, per les nits, va
amb un vestit blanc i busca una espelma que va perdre fa segles. No és 1 de
novembre. Els morts no ressusciten, està viva, més viva que mai.

El mediterrani em saluda i jo estic al nord
buscant el que vull i el que sé, ja estàs lluny i mai et vaig dir t’estimo
perquè no sabia que era ,només estava 
aprenent de la vida, simplement m’enganyava. Part del passat, el present
només es viu ,no es somia ni es plora. Camino i ja no veig les rambles amb les
seves dones perfumades i els homes que renten les sabates,  aquells que no les porten desgastades. Traca,
traca ,traca i faig un salt de ballet clàssic. Yeahhh, Joan Miquel Oliver, el
Misteri de l’amor. I quin és? Face to face. el que escoltem cada nit sota les
estrelles sense perfum i amb una lluna oblidada pel sol. La neu cau del cel a
vuit sota zero i jo no tinc un abric rosa. Good feeling em diuen el veïns que
avui dibuixen núvols sota l’asfalt. A l’Amelie l’ha raptat un mag i el detectiu
la busca desesperat. Ja mai més la trobaràs al món real o entres amb ella o ja
no la veuràs sota els teus llençols. Ella és feliç i tu estàs massa lluny de la
seva ficció. Sorry baby, Barcelona ha desaparegut . El mar a prop de tot.