A vegades escric/ A veces escribo/

Sense color ni olor…

Normal
0
21

MicrosoftInternetExplorer4

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;}

El
sol m’ha dit aixeca’t.. i que i que passa si vull seguir dormint….
Fa dies que no escric potser perquè tot s’està convertint en un tumor massa
malaltís ..i quina por? Doncs no. Me la bufa. Sí. Avui ho sento així. Potser
demà no. Però avui és avui. I recordo les muntanyes que m’han fet sentir l’aire
pur. I sí. Això és un tòpic. L’aire pur. Però és cert, en canvi, quan tornes a
la ciutat tot torna  a tenir el mateix color grisenc amb ratlles negres
que se’t clavant al pit i et costa caminar. Mantinc els ulls oberts. Stop. Llum
vermell. Ara verd, pocs cops. I quina merda. Quina malaltia!! Vull calma, vull
muntanya verda, grisa, marró, però vull calma. I vam buscar rius per poder
banyar-nos això també era calma dins de la gran tempesta que hi ha dins
d’aquesta calma disfressada.

On es demanen els desigs?? Algú sap a qui se li pot demanar la petita tranquil·litat
?No. Doncs jo m’hi esforçaré per trobar-lo. Potser dins de les muntanyes dels
nostres països? Corro  i corro i em segueix atrapant el mantó gris cobert
de verd i encara em fa més fàstic. I quan cloc els ulls, la por envaeix tot el
meu espai, que avanç era protecció, ara només m’ofega i m’ofega. Fins l’últim alè
que em queda. i RESPIRO. rESPIRO. Però aquell mantó no desapareix. I segueix,
segueix. I respiro, respiro. Estic boja? Molts ho deuen pensar. Però no. La
resposta davant d’aquesta pregunta. és que la vida viscuda de forma arriscada
és boja. No són bojos els que la volen viure, són persones. Els altres que no
la volen viure, estan tant avorrits que necessiten parlar dels que ells
anomenen bojos. La vida és boja. Boja és la vida.