A vegades escric/ A veces escribo/

Podem tenir un encontre estupit i topar-nos sobre el mur que ens separa. Una gota llisca sobre el meu cos i tu la ressegueixes amb el teu cor . Un cor explorat i una paraula que no sap com fixar-se.  No puc caminar sense girar-me i veure que no hi ets. Que tot s’ha escapat per aquesta malalta ciutat. El desig es gran i l’església està a 500 metres . un confesso i un pecat escrit en majúscules. surts i saps que tornaràs a fer-ho. qui sap quan? qui sap en quin somni em trobaràs aquesta nit? ens trobarem mentre els dos somiem i avui quedarem a casa, entre espelmes i rituals . No m’abracis que m’espanto i me’n vaig. 
La petita Amleie no sap  on ballar ni a qui parar…..no pot parlar i la primavera no la sabrà veure. Un assassinat copsa la seva vida i es trobarà amb tu, entre morts i confessions èpiques, no sabrà perdonar del que va fugir. Va marxar i avui a Barcelona haurà de refer la vida que va deixar per por a perdre el que tenia. Finalment tot es perd entre gardènies i ortigues. Una rosa perduda entre quatre mans, un assassí que està al teu llit i un t’estimo fora de l’església. Una novel.la negra per començar un tumor accelerat. Avui el teu escriptori està buit d’escaletes i les escenes surten a raig. 50 poemes, una novel.la a mitges i un t’estimo entre boires i primaveres. El misteri de l’amor punt i seguit , un detectiu pica a casa meva.