A vegades escric/ A veces escribo/

Toca el cel i pluja des d’alt. Tot es fon . I estem tu i jo sense mes. No tenim fred ni calor. L’amor omple els dos gots de vi. Et declares innocent de la meva vida. I jo em confirmo protectora del nostre sostre  i tot ronda per la muntanya. I les veus de les bruixes ballen entre fum i rumbes catalanes i els infidels segueixen entre penombres inconfessables. M’agafes del braç i em dius, m’agrada estar amb tu i que et quedis amb mi, mira al teu voltant i veig l’ infidel acostant-se a la seva pressa. Ho veig clar. I tota la màgia acabarà demà entre ressaca i la teva noia a qui ja no saps com mirar ni com dir-li t’estimo. El temps us ha fet invisibles clars.
Barcelona es torna infidel i jo fidel dels meus escrits. Tot s’està ordenant i res em sorprèn pels carrers que abandonen la calor i el tinto de verano. Esperaré aquest més ple d’indecisions i viure junts. El nòrdic l’hauré de treure el fred dintre de poc es posarà dins dels meus dits mentre un t’estimo volarà mentre jo estigui volant entre infidels somnis, i la fidelitat de tenir-te cada nit.
Un setembre que ja olora a hivern. Tots es posa en ordre a Barcelona. Potser la ruptura va quedar lluny i ara toca començar de veritat, des de sempre ho vaig entendre tot encara que les mentides estiguessin a punt de dir que no.  Tendresa entre somriures i un glop d’amor m’arrapa i em sento a prop d tu i tu de mi. Animals entre reixes. Sense cors jo senyora ja no puc respirar. I si m’ha mor jo et promet els meus millors records. Entre una tardor càlida mentre la pell se’ns muda i els perquès tornen a trobar les respostes que em fan donar-te al bes de cada nit. I cada dia és una dia més i un menys. Les bones hores són les que seran eternes aquí a Barcelona i quan la teva petita estigui a dalt , la ciutat s’il·luminarà sempre que miris al cel i ella t’enviarà la màgia que et fa està bonic, bonico. Amor entre els fanals. I un somriure perdut. Mentre em beses jo m’adormo, entre tardes tendres, bonic, bonico…tot anirà bé….