A vegades escric/ A veces escribo/

….
Cantaré la cançó d’avui…i demà veure un riu..em giraré i diré Laura…on estàs? aquí…banyant-me nua davant teu donant tombarelles…el gel està sec i jo estic freda….Laura d’on surt?Laura fes-me el ball. Am el tutut que et vas deixar sota les escales…Les cançons surten de la finestra tu voles com una bruixa sense escombra, no et cal…blau cel..negre..gris..rosa perdut! I aquí és on et trobu on cantes les cancons també perdudes.La muntanya està lluny i jo estic a prop. Laura de Can Giral..El tren,l’estació on no passa rés..Agafaràs el cotxe, allà et sents segura, forta, i amb ganes d’alça la veu de lluitar..per tot i per tots..Terra lliure..on et ballen les fulles de l’hivern..El nadal ni ganes..La nit descansada.Portes el control del conductor et gires i no veus el retrovisor…Mai sempre i et busques sota el mar amb taurons…Ja no et fan por…Clar i obscur… t’ESTIMES ARA SÍ T’ESCOLTO…SAltas el trampolí no hi aigua….Estàs allà esperant…I ballo sense contestació, les caderes es mouen entre bambalines…I la llum no està oberta només un piano ,sona i tu rius i fas plorar…Laura estàs viva, estàs desperta. Em miràs m’agafes de la mà i em dius escriu la meva vida. Jo  avui no. Tu avui si. Has d’estar viva per fer_ho sino mai m’entendràs. Ets perfecte, ets bella, ets genial…no em deixis caure…Jo et necessito, necessito l’últim ball i tu necessites el teu primer ball. L’estimo…T’estimes..T’estimo…Autora agaf’m avui sí…I anem juntes ara et vull..Com ets així dolça i forta…avui sí…No sabenm que passarà pero ser que ho faràs bé…que escriuras i que em tindràs fent voltes a ritme de foc…I tu estràs allà per explicar-ho…Autora i protagonista…El diàleg que mai ha existit…. Laura autora? autora Laura?