El Campanaret

De les imposicions dels partits sobre com han de tractar els mitjans públics la informació electoral ja n’he parlat en anteriors conteses electorals en aquest mateix espai. Tot i els esforços d’Albert Sáez des de la flamant presidència de la CCMA les coses no han variat gaire. Ara no s’estableixen minutatges diaris ni ordre d’aparició dels partits en els blocs d’informació sobre la campanya però sí que es fixa la proporcionalitat dels partits de major a menor en el còmput global (en el total de la campanya) de minuts dedicats a cada formació. A efectes pràctics això no representa cap salt qualitatiu. Aquesta imposició continua impedint que les informacions s’elaborin seguint criteris únicament professionals. Els polítics són els que haurien d’actuar democràticament, ara que han aprovat una llei que en teoria havia de servir per despolititzar els mitjans públics, i deixar de dictar als periodistes com han de fer la seva feina.  Però sempre he defensat que per superar aquesta llosa cal que els professionals afectats es plantin. Fins ara s’havien limitat a protestar sense firmar les informacions. Per sort, ara sembla que es plantegen fer un pas més enllà i podrien fer vagues parcials en contra de l’encotillament al que són sotmesos. És un salt que pot donar els seus fruits però continuo pensant que el més eficaç i ètic seria plantar-se definitivament i desobeir. És a dir, elaborar els informatius sense tenir en compte aquestes imposicions inacceptables i a veure qui gosa adoptar represàlies contra uns professionals per exercir bé la seva feina. Aquest gest valent posaria punt final al problema per sempre. Per tant, cal  que els periodistes de Can Catalunya Ràdio, TVC i la resta de mitjans públics es mullin. Per dignitat professional però també en deferència a l’audiència a la qual es deuen. Els receptors dels informatius no es mereixen que durant uns minuts l’espai deixi de regir-se per criteris professionals per després tornar a recuperar-los. És absurd.

En un altre ordre de coses a l’entorn de la campanya electoral i el seu seguiment en els mitjans de comunicació també cal negar-se a acceptar una pràctica d’alguns partits que s’està estenent. Em refereixo a la de vetar l’entrada de càmeres de televisió als mítings de manera que són els partits, evidentment en funció dels seus interessos, els qui serveixen les imatges als mitjans.