El Campanaret

Dilluns 9 de setembre de 2013

La vicepresidenta del Govern i dirigent d’Unió, Joana Ortega, anuncia que també participarà a la Via Catalana.

El govern espanyol prohibeix les cadenes humanes que s’havien organitzat al País Valencià.

Mentre Interior explica el dispositiu de seguretat i de regulació del trànsit que implicarà la Via Catalana l’ANC ultima els preparatius d’una cadena humana de la que tothom parla per tot arreu.

Durant la inauguració del Born Centre Cultural que divulgarà els fets del 1714 el president Mas convida a “perseverar en una via catalana que pot impressionar el món igual que ho va fer l’esperit de lluita dels que van defensar la ciutat de Barcelona fa 300 anys”.

Dimarts 10 de setembre de 2013

Artur Mas, en el missatge institucional de la Diada, diu que “no ens hem d’apartar ni un mil·límetre del full de ruta, i tampoc de la manera de fer catalana”. Ha reiterat el seu compromís de consultar el poble de Catalunya l’any que ve i ha recordat l’èxit de la manifestació de l’any passat assegurant que “demà tornarem a tenir una gran mostra de patriotisme, de civisme i de compromís”. El president ha conclòs que el seu objectiu és “construir un país socialment just, econòmicament benestant, culturalment avançat i democràticament exemplar” i que “tres segles després, l’anhel de llibertat segueix ressonant de nord a sud, i de llevant a ponent. I ressona amb més força que mai”.

Dimecres 11 de setembre de 2013

La Via Catalana assoleix un èxit aclaparador i es converteix en una gesta. A l’hora simbòlica de les 17.14h la multitud que omplíem els carrers, places i carreteres per on passava la cadena humana ens hem donat les mans per conjurar-nos a assolir la independència de Catalunya. En un ambient festiu, cívic i molt emotiu cadascú des del seu tram, repartits pels més de 400 quilòmetres de Via, s’ha sentit part d’un poble que volem i veurem lliure ben aviat. Un país amb gent capaç de fer això d’avui és capaç d’aconseguir qualsevol cosa que es proposi. La imatge de ben segur que impactarà arreu del món però sobretot —i això és el més transcendent— ens dóna una força interior que res ni ningú no podrà tòrcer. Tots els que avui hem unit les nostres mans sabem que el nostre destí col·lectiu depèn només de nosaltres mateixos i això ja ens fa lliures.

Després dels parlaments de Xavier Rubert de Ventós des del Pertús i de Marina Comas des d’Amposta la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, des de la plaça Catalunya de Barcelona, ha posat veu al sentir dels prop de dos milions de persones que érem als carrers i ha proclamat que “només tenim dues opcions: sotmetre’ns a la centralització de l’estat espanyol i desaparèixer com a poble o la independència. Avui el poble ha sortit al carrer i ens ha marcat el camí, l’únic digne amb garanties de futur: tenir un estat propi”. Forcadell ha demanat que es doni compliment a la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament i “es convoqui la consulta sense dilacions ni pèrdues de temps. Si la consulta no és possible demanem a les nostres institucions que exerceixin tots els passos que calguin perquè Catalunya sigui un nou estat d’Europa. Però ara, no el 2016. Volem que el 2014, el tricentenari de la nostra derrota, es converteixi en el primer any de la nostra llibertat”. Abans de cantar ‘Els Segadors’ Forcadell ha tancat el seu parlament afirmant que “ara és l’hora que les nostres institucions demostrin que són dignes representants d’aquest poble”.

A la Via Catalana hi han participat famílies senceres, gent de totes les generacions i territoris, d’una transversalitat total, que s’han escampat ordenadament i de manera alegre i participativa per tot el recorregut. També hi han estat els expresidents Pujol, Maragall, Rigol i Benach així com la pràctica totalitat de membres de l’actual Govern (només hi han faltat Josep Maria Pelegrí i el conseller de l’Interior, Ramon Espadaler, que en aquest cas havia de comandar l’operatiu especial). Del PSC, la direcció del qual ha fet campanya bel·ligerant contra la Via, també hi han volgut ser destacats militants com, per exemple, Antoni Castells, Marina Geli, Joaquim Nadal i molts alcaldes i regidors. Més enllà de la política i de la gent anònima també han sortit al carrer per afegir-se al clam per la independència personalitats i cares conegudes dels àmbits més diversos. Les crides dels últims dies a omplir els trams de les Terres de l’Ebre han fet el seu efecte i al final s’hi han congregat milers i milers de persones. També s’ha pogut unir Alcanar amb Vinaròs perquè el Tribunal de Justícia Valencià ho ha autoritzat aquest mateix matí després de la prohibició del govern espanyol.

Les audiències televisives dels programes especials de seguiment de la Via Catalana s’han disparat, demostrant l’interès ciutadà per un esdeveniment inoblidable i que formarà part dels annals de la història.

El dia ha acabat amb l’assalt de la seu de la Generalitat a Madrid. Militants d’extrema dreta han boicotejat l’acte que s’hi feia per celebrar la Diada cridant, tirant per terra la bandera catalana, agredint els assistents i causant desperfectes al local per acabar llençant gasos tòxics que han provocat marejos, picor d’ulls i fins tot vòmits en alguns dels assistents. Una acció intolerant i violenta que contrasta amb l’esperit pacífic, cívic i constructiu de la Via Catalana.

Dijous 12 de setembre de 2013

El país es desperta amb un somriure i enmig d’un clima de complicitat col·lectiva per tot allò viscut ahir. La gent necessita encara perspectiva per adonar-se de la magnitud de la mobilització més gran que s’ha fet mai a Catalunya i segurament equiparable a molt poques del món sencer, tret de la Via Bàltica en la qual s’inspirava. Els mitjans de comunicació d’arreu del món dediquen espai al que va passar i el cas català es va internacionalitzant cada dia una mica més. A la part espanyola, sobrepassada per la resposta del poble català, hi regna la confusió: mentre l’espanyolisme més recalcitrant pressiona Rajoy perquè sigui més dur contra el sobiranisme català uns reconeixen l’èxit de la Via i d’altres intenten minimitzar-lo rebaixant a xifres ridícules la participació o subratllant que hi havia una majoria silenciosa de catalans que es va quedar a casa.

Divendres 13 de setembre de 2013

Letònia és el primer estat del món que es declara disposat a reconèixer el futur estat català. Ho ha dit el seu primer ministre en una entrevista: “Si ho fa a través d’un procés legítim, per què no?”. Per aquestes declaracions el govern espanyol ha cridat a consultes l’ambaixador de Letònia a Madrid.

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, anuncia que Rajoy respondrà la carta de Mas en 48 hores.

Dissabte 14 de setembre de 2013

Mas, que al matí demanava una resposta unitària i consensuada a la més que probable negativa de Rajoy a la demanda de pactar la consulta, ja té la carta de resposta del president espanyol sobre la taula. Rajoy ofereix diàleg sense dates de caducitat i centra el gruix de la missiva a demanar lleialtat institucional i a defensar la continuïtat de Catalunya dins d’Espanya, deixant sense respondre la demanda que li feia Mas de poder pactar una consulta que reivindica la immensa majoria del poble català. Se n’han fet diverses interpretacions però el cas és que la carta no diu res de consistent, tot i que el to és menys bel·ligerant que l’exhibit en altres moments, de fet no s’hi nega en cap moment que la consulta que es planteja sigui il·legal. I fins i tot manifesta que ha d’analitzar a fons l’informe jurídic que li va remetre Mas sobre les possibles vies legals per tirar endavant la consulta.

No només l’ANC centrarà els esforços a partir d’ara a eixamplar el suport a la independència fent campanyes pedagògiques a favor del sí, els partits sobiranistes ja també ho fan. Reagrupament acaba de posar en marxa la campanya ‘Contra la crisi, independència’ i CDC ha presentat avui la que porta per lema “Orgullós dels meus orígens, orgullós de Catalunya’, que amb materials en català i en castellà, s’adreça especialment als catalans provinents d’altres parts de l’estat espanyol per explicar-los-hi els beneficis que comportaria un estat català per a la majoria de la població.

Avui ha estat el primer ministre de Lituània, actual president de torn de la UE, el que, preguntat sobre Catalunya, ha defensat que cada país té dret a l’autodeterminació. S’ha declarat molt content que l’exemple bàltic hagi inspirat la Via Catalana.

Diumenge 15 de setembre de 2013

Francesc Homs, en nom del Govern, diu que “ens prendrem seriosament” l’oferta de diàleg de Rajoy però adverteix que no pecaran d’ingenuïtat i no permetran cap dilació en el procés. El portaveu de l’executiu ha reconegut que els hagués agradat una resposta a l’estil Cameron però que persistiran en defensar la legalitat de la consulta per demostrar que es tracta només de falta de voluntat de política.

El PSC ha celebrat la Festa de la Rosa amb la presència del líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i insistint amb el federalisme i la reforma de la Constitució però sense esmentar la consulta. Navarro, que ahir suggeria la mediació de la Corona entre els governs espanyol i català, avui ha fet gala de desmemòria en defensar que el PP i el PSOE no són el mateix perquè el PSOE sempre ha entès Catalunya.