El Campanaret

Dilluns 26 de novembre de 2012

Analitzant al detall els resultats d’ahir per comarques i municipis es fa palès que les coses no van anar tan malament pel president Mas com podia semblar ahir a la nit després d’una primera lectura ràpida. A moltíssims pobles d’arreu del país CiU no només no va recular sinó que va incrementar-hi els suports. Tot i el desgast per la crisi, les retallades, la guerra bruta i les intoxicacions dels últims dies va aconseguir pujar en número de vots a molts municipis i en molts altres va créixer també en percentatge de vots, fins i tot en diverses capitals de comarca com, per exemple, Berga, Vic, Banyoles, Olot, Santa Coloma de Farners, Les Borges Blanques, Tàrrega, Tremp, Cervera o Falset. A més CiU ha guanyat a totes les comarques amb l’única excepció de la del Baix Llobregat. En paral·lel ERC ha crescut espectacularment arreu, en molts llocs pugen tant CiU com ERC, cosa més meritòria encara tenint en compte la irrupció de la CUP i el bon resultat d’ICV. El repartiment d’escons és, per tant, enganyós. Mas va quedar molt lluny de la majoria excepcional que demanava per sentir-se fort per conduir el procés a bon port però no es pot afirmar que el poble li girés l’esquena. Cal tenir present que era la primera vegada que CiU es presentava a unes eleccions amb el compromís de convocar el referèndum i de treballar per l’estat català. L’únic que queda clar és que no podrà liderar el procés en solitari i que haurà de cercar aliances. I el pacte natural és entre CiU i ERC. El nou líder d’ERC, Oriol Junqueras, serà una figura clau d’aquest capítol decisiu de la història del país. Li toca coliderar el procés. Mas i Junqueras han d’actuar amb humilitat i generositat i posar-se d’acord, sent molt conscients que no poden defraudar un poble que els hi ha fet confiança amb un mandat molt nítid.

Els resultats del 25-N per territoris són molt alliçonadors a la vista del referèndum. Indiquen amb precisió les poblacions en les quals caldrà concentrar més esforços per convèncer l’electorat de les bondats del sí.

Mas compareix després de la reunió de l’executiva de CiU i assegura que no li ha passat pel cap plegar i que pensa tirar endavant la consulta. Pel que fa a la governabilitat diu que caldrà governar en solitari amb un suport estable al Parlament o bé crear un govern de coalició. No és cap secret que Duran i Lleida intentarà aprofitar el mal resultat de Mas d’ahir per intentar avortar l’estratègia de la federació a favor de l’estat propi. Fins i tot ja hi ha qui parla d’un possible trencament entre CDC i UDC. També sorgeixen escletxes dins mateix de CDC.

Oriol Junqueras diu que no tenen cap pressa per governar i avança quines serien les seves condicions per pactar: fixar un calendari per a la consulta, canvis en la fiscalitat, suavitzar algunes de les mesures d’austeritat i que CiU trenqui els seus pactes amb el PP a la Diputació de Barcelona i en diferents ajuntaments. 

Bon article de l’historiador Francesc Xavier Hernández:(…) El resultat és una derrota. Els mitjans de Madrid estan contents, atès que pensen que han vençut, han abatut Mas, i si estan contents, això no pot ser massa bo. Per tant la paradoxa és que, tot i guanyar globalment, la nostra principal carta de lideratge, el president Mas, ha quedat seriosament tocada. (…) Òbviament la situació es presenta dificil, sigui quin sigui el govern a Catalunya, Madrid tancarà les aixetes i procedirà a la total asfíxia econòmica i política, cada minut que passa podem ser més pobres i més febles… CiU ha d’entendre que el pitjor que podria fer en aquesta situació seria retrocedir o donar allargues. Fins ara hem mantingut la inicitiva i hem de continuar controlant la pilota. A la meva manera de veure l’única sortida és la més audaç. Una sortida endavant. Govern de coalició CiU-ERC, i si pot ser amb el suport crític ICV (aquesta gent s’ha de definir d’una vegada). Aquest govern, contrarellotge ha d’organitzar el referèndum d’immediat i retornar la pilota a camp contrari. El temps va en contra. Com s’ha vist el govern central té clar que això és un joc de suma zero i està disposat a aplicar tots els recursos a l’abast per acabar la partida quan abans millor. La resposta ha de ser paral·lela. ERC ha de demostrar si té tremp o no. De ben segur que amb una majoria de CiU haguessin aceptat recuperar cadires però ara poden tenir la temptació de no arriscar-se i deixar que CiU s’enfonsi. Però han d’entendre que no hi ha marge. Ara ERC s’ha de mullar, donar suport a CiU sense fissures en base al referèndum i gestionar el dia a dia sense ambigüitats. En cas contrari l’ensulsiada catalana tornarà a ser antològica. La societat civil hem de continuar prement l’accelerador sense parar i sense defallir en la batalla cívica i cultural. El paper de l’ANC és fonamental. La batalla ideològica contra la por i el joc brut dels neofeixistes ha de ser implacable i sostinguda.

Dimecres 28 de novembre de 2012

Mas i Junqueras han dinat plegats a Palau per explorar les possibilitats d’entesa. El president en funcions ha demanat al líder d’ERC formar un govern conjunt però Junqueras li ha avançat que no pensen fer-ho però sí que volen votar a favor de la seva investidura tot obrint la porta a negociar un acord de legislatura que donaria estabilitat parlamentària a un govern de CiU. Els eixos que es negociaran a partir d’ara són la investidura, els pressupostos, l’acció exterior i la consulta d’autodeterminació.

Dijous 29 de novembre de 2012

L’Associació de Muncipis per la Independència, Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana demanen un govern fort que tiri endavant la consulta. L’AMI s’ofereix als partits per tal que si la consulta no es viable siguin els ajuntaments els que la convoquin.

Oriol Junqueras reitera que no volen entrar al govern però que estan disposats a actuar amb responsabilitat per garantir un govern estable de CiU.

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, ha anul·lat la reunió que havia de mantenir avui amb Artur Mas i demana que el president plegui. També Ciutadans vol que CiU jubili a Mas i proposi un altre candidat a la investidura.

Divendres 30 de novembre de 2012

“Això pot sortir bé”. Aquesta és la sensació del president Artur Mas, que ha comparegut avui davant la premsa per valorar la situació cinc dies després de les eleccions. Jo, com el president, sóc dels que crec que la fórmula ideal en uns moments excepcionals com els actuals hagués estat un govern de CiU i ERC però com que els republicans ja han deixat molt clara la seva decisió de no entrar-hi penso que no cal insistir-hi més, seria contraproduent. Pel bé del país del que es tracta ara no és de fer-se retrets mutus sinó de cear un clima de confiança que faciliti un acord crucial.

Dissabte 1 de desembre de 2012

ERC rep pressions per totes bandes i en sentits oposats. ICV li ha demanat que no doni suport a un govern de CiU mentre que s’ha tornat a demostrar que el principal obstacle a superar és Unió i, en particular, el seu líder Josep Antoni Duran i Lleida. Avui ha dit que Unió no es pot tornar a deixar arrossegar per l’independentisme, que l’aposta sobiranista de CiU ha dividit la societat catalana i els ha distanciat dels catalanistes no independentistes i que cal refer els ponts amb el PP. No se sap ben bé quina via proposa però queda clar que Duran discrepa de Mas, de CDC i, segurament, de bona part de la militància d’Unió. I de moment no sembla disposat a quedar-se de braços plegats, almenys no per iniciativa pròpia. S’ha de trobar la manera de neutralitzar-lo, del contrari maldarà sense descans per fer descarrilar el procés.

Reagrupament ha manifestat que “la discussió sobre la gestió de l’autonomia no pot truncar el procés cap a la independència”.

Diumenge 2 de desembre de 2012

Salvador Sostres, últimament molt crític amb Mas i que uns dies abans de les eleccions es va mullar a favor d’Oriol Junqueras, retreu avui a ERC que no vulgui entrar el govern en el cas que constati que Artur Mas vol tirar endavant de debò el referèndum. L’articulista considera que els 50 escons de CiU i els 21 d’ERC són un gran èxit i reclamava ahir també al president Mas que estigui a l’altura de les circumstàncies i s’envolti dels millors, suggerint-li que recuperi a David Madí o fitxi a Joan Oliver ens uns moments en què no ens podem permetre errors.

Oriol Junqueras, en una entrevista de Mònica Terribas a l’ARA, es mostra inflexible en la voluntat de no entrar al govern però aclareix que el suport als pressupostos pot esdevenir indefinit: “som aquí per garantir el referèndum i la independència. Estem disposats a garantir l’estabilitat del Govern fins que arribi, i més tard, en el trànsit a la Catalunya independent. Cal estabilitat”. Sobre les noves retallades que s’hauran de fer el líder d’ERC diu que treballaran per evitar les que siguin evitables i que si l’estat asfixia encara més la Generalitat demostraran que es fan només per culpa de l’estat espanyol. Junqueras proposa a Mas un govern més tècnic que polític amb consellers independents d’indiscutible vàlua.