El Campanaret

Escric aquesta entrada des de la Fira del Llibre de Frankfurt en el primer dia que passejo pels immensos pavellons on agents literaris i editorials d’arreu intenten tancar tants contractes com puguin. Ahir, el retard que va acumular el meu vol, que sortia des de Girona, em va trencar el planning previst i fins avui no he pogut venir a la fira. El que no em vaig perdre va ser la nit del Sonar iniciada amb una mostra de la nova gastronomia de la marca Catalunza. Un sopar de tastos de plats elaborats per Jordi Vilâ i el seu equip. Xarrup de pa amb tomaca, coca amb escalivada tofonada amn anxoves, menjar blanc amb festucs i carxofes, bolets sota sorra de ceba i tubercles, arrossos de nyores amb escamarlans, rap amb espuma de mantega i carbassa i xai rostit van ser els plats que van precedir unes postres immillorables a base de copes de sopa de fruites amb iogurt i xocolates. Tot amanit amb una carta dels millors vins catalans. Encabat al Sonar em va sobtar la imatge de Max Cahner llegint el diari. Com xocant era igualment veure deambular per Frankfurt un extens grup de fans del grup aquell del Vendrell que abans liderava Pemi Fortuny.

(A aquest teclat li falten els accents). I certament, a Frankfurt, com ens diu el Monzo, els dimecres succeeixen els dimarts i els dijous als divendres. En puc donar fe.