Avui no podrem acompanyar-te a Figueres, però estarem ben aprop teu quan a la vesprada puges a l’escenari de l’Acústica per cometre l’esgarrifant delicte de cantar.Has passat dies difícils, convertit en perol de cucanya i sotmés a les bastonades a l’aire que els defensors de la democràcia i la llibertat t’han volgut etzibar.No és un
Amb un primíssim alè de veu trencadissa, amb una ancianitat prematura accelerada a còpia de mala vida, amb una degradació física que ens produïa un dolor profund i agut, com més va més insuportable ?fins el punt d?haver decidit deixar d?anar als seus concerts definitivament?, però amb la sensibilitat més desperta i esmolada que mai,
La notícia no per esperada ha deixat de ser menys dolorosa: Alain Bashung, un dels grans, dels veritablement grans, va faltar dissabte passat.La seua trajectòria ha estat un paradigma del que s’esdevé quan el talent i l’instint maduren apropiadament: des d’aquell disc senzill, ara tan cotitzat —Pourquoi rêvez-vous des États-Unis? (1966)—, on materialitzava la seua
Ho ha tornat a fer. El més singular dels cantautors valencians ens ha servit novament una col·lecció de cançons memorables. Fora de lloc i de temps, com lúcidament es retrata en la cançó que dona títol al conjunt, Briz factura la seua música amb una llibertat estètica, una independència ideològica i una intuïció artística a
L’experiència gratificantMalatesta Records, 2008 Els codis tàcits del rock obliguen els intèrprets a exhibir una poc dissimulada impostura: la majoria acaben creant un personatge que bascula entre l’agressivitat primària exigida pels sons més durs i la fragilitat vaporosa dels cantautors més sensibles. Aquesta mentida reglada suscita, quan s’hi imposa la desmesura, addiccions extremes o repel·lències
Llíria, 21 de febrer de 2009 Teatre de la Unió Musical L’Institut d’Estudis del Camp de Túria, entitat cívica de llarga i profitosa trajectòria, ens convoca a Llíria per inaugurar els actes de l’Any dels Moriscos, ara que s’acompleixen quatre-cents anys de la seua expulsió del nostre país. El tret de sortida no potser més
NATACHA ATLASANA HINAWorld Village, 2008 450005 Natacha Atlas, cantant belga d’ascendència egípcia, ha ubicat la seua carrera musical en els territoris pròxims al baricentre del triangle multicultural format per la tradició musical àrab i magribí, els ritmes electrònics occidentals i les músiques associades a aqueix esguerro tan banalitzat i impostat que s’anomena “dansa del ventre”.Ana
EL PÉNDOL I LA TERRA. HOMENATGE A DAVID MIRA I GRAMAGEautoedició, 2007GM-200711557 La profunda desvertebració territorial que sofreix el país propicia fenòmens d’allò que podríem anomenar “localització artística”: l’existència de creadors amb una important repercussió social en el seu àmbit local o comarcal i un flagrant anonimat en la resta del territori. Aquest fenomen té
Divendres, 30 de gener de 2009Centre Artesà Tradicionàrius, Barcelona La veu de Biel Majoral té la bellesa eixuta, concisa i sòbria de les oliveres. Es retorç lenta i adolorida, amb una aspror ancestral, sense vinclar les branques —només ho faria per escoltar el xiuxiueig confident de la terra—, i pregonant als quatre vents la seua
Quan el febrer de 1999 sortia al carrer el primer número de Caramella, s’engegava, a més d’una engrescadora aventura editorial, un projecte de més llarg abast, que tenia com a principal objectiu la creació d’una xarxa de col·laboracions i intercanvis entre el gran nombre d’entitats que treballen en l’àmbit de la cultura popular arreu dels
KRAMAHEPTAGRAMAMarmita Música Viva, 2007MMV-005 Krama es presenta com una banda de fusió flamenca-balcànica però aquesta fórmula reduccionista no fa justícia a la profunditat del seu projecte artístic. El flamenc i les músiques de Grècia i la Mar Negra són, certament, el punt des del qual parteix la seua exploració musical. Però aviat queden darrere per
CARLES DÉNIA I LA NOVA RIMAIRE TAN ALTA COM VA LA LLUNA Comboi Records, 2008 CR20083 En els darrers anys estem assistint a una riquíssima bateria d’intervencions estètiques sobre el folklore musical valencià de calat divers però amb resultats artístics francament estimulants. Unes intervencions que fluctuen des dels subtils guarniments que en fa Pep Gimeno
El passat 22 de novembre, el conseller valencià d’educació presentava una nova campanya de promoció del valencià per impulsar-ne el seu ús “sin tapujos ni timidez y con orgullo”. Sobtava aquesta darrera precisió metodològica perquè semblava insinuar que fins aleshores si que n’hi hauria hagut de “tapujos”,“timidez” i manca d’orgull. Encara ens preguntàvem cap on
Escandall. Els dolçainers de Puçol L’Infern, Massalfassar, 28 de novembre de 2008 El que va passar ahir a l’Infern cal viure-ho per a creure-s’ho. No sé quina lectura hi farien els qui pensen que la tradició musical no té cabuda en la societat actual més enllà de ser una digna referència museística, els qui es
Manresa, 31 d’octubre de 2008 Qui ha escoltat A Filetta sap que hi ha unes músiques que creixen com un calfred, que s’eleven a través de camins secrets des del centre de la Terra i des de l’origen dels temps, per portar-nos una veritat transcendent i inefable que apunta al bell mig del nostre esperit.