Crònica precipitada de la festa dels quinze anys En un pensat i fet em plante en la festa que la revista Enderrock ha muntat a l’inhòspit Razzmatazz de Barcelona. Una reunió l’endemà a Manresa —amb la comissió artística de la Fira Mediterrània— em serveix d’excusa per avançar unes hores el viatge. M’abelleix participar-hi per celebrar
El passat mes de desembre, Picap publicava un disc d’homenatge a Lluís Llach que recollia algunes de les versions que artistes de tot el món —de Jean Michel Jarre a Adrià Puntí— feien de la seua obra. L’excel·lent tria de Quim Vilarnau quedava en segon terme quan, en obrir la carpeta, descobríem astorats que el
Recorde amb inquietant precisió la notícia, en forma d’esquela al diari Levante, de la mort de Guillem. Havíem tornat aquella vesprada de passar les vacances pasqüeres corrent amunt i avall pels Ports i el Matarranya. Havia sigut una Pasqua estranya: Estellés havia faltat unes setmanes abans i el llegia frenèticament, com si aquella lectura compulsiva
Edició limitada 10é aniversari 1997-2007Universal, 20070602517334717 Si férem una antologia cronològica dels millors discos de flamenc de tots els temps, hauríem de tancar-la, provisionalment si més no, amb aquest superb enregistrament del 1997 que, amb molt bon criteri, es va reeditar en una edició de luxe (doble CD + DVD) el passat 2007. Carmen Linares,
Una de les sorpreses més agradables que ens ha reservat la música valenciana durant el 2007 ha estat la reaparició en solitari de Xavier Morant, l’exlíder dels seminals Cuixa. (continua) Cuixa era una formació instal·lada a meitat camí entre la cançó protesta i el rock progressiu . El seu únic disc, Montgó …o els cavallers
Ara que sembla que no hi ha temps per a l’amor al País Basc —no time for love—, potser ve a tomb retrobar-se amb aquella cançó amb què molts començàrem a estimar —a estimar les nostres primeres parelles i a estimar aquell convuls Euskadi de finals dels setanta. (continua) “Lau Teilatu” és la cançó favorita
Els teus arguments (Cambra Records, 2006) Màrius Asensi és professor d’esgrima: potser aquesta dada no explique res però em resistesc a admetre que no hi ha una profunda connexió entre el seu verb sigil·lós i l’exactitud cinètica dels combats amb espasa. (continua) Així evolucionen els seus textos: moviments plàstics en la metàfora, agilitat en els
800 anys del naixement de Jaume I (1208-2008) 176. E quan uench al mati enuiaren nos missatge que els eren apparaylats, e manassem con ho farien. E nos dixem los: Estien apparaylats, que ades tocaran les trompes, e puys quan les senten tocar, pensen de pujar en bonauentura. Puys uench a aço quel dia sanaua
FORA LO DOGAL! Drac Sound-Temps Record, 2007 TR1088-GE07 El retorn de Ton Rulló a la palestra musical és una de les millors notícies esdevingudes a casa nostra en els darrers anys. I més encara atenent a la forma en què s’ha produït: amb un disc inesperat i inversemblant —per la seua estètica i pel seu
(Quadrant, 2006) Mentre la intel·lectualitat divaga còmodament al voltant dels tres o quatre noms que mantenen enlairada la indústria musical autòctona i els voltors de l’anticatalanisme temperamental, com més va més bulliciosos, insisteixen en l’escassa qualitat artística de la música expressada en aquesta llengua exasperant, alguna cosa es somou als soterranis i amagatalls on acampen
Manos Ahalinotopoulos és, a hores d?ara, un dels clarinetistes amb més prestigi de Grècia. Poca broma, doncs: estem parlant del país que ha donat monstres de la grandària de Tassos Chalkias, Yorgos Mangas o Vassili Soukas. (continua) La recepció de la seua obra a casa nostra ve condicionada, però, pel decalage entre l?edició original
Mesclat oferia a Manresa l?estrena del tercer capítol del seu projecte musical: un projecte de ?rock català? sense complexos i amb totes les seues conseqüències. I un projecte que, en viu, adopta la forma d?una locomotora desbocada coster avall conduïda per una colla de bojos que, en comptes d?accionar el fre del matís, pitgen a
Camine corrents el breu tram que separa el Kursaal del Pati del Casino, mirant de desempallegar-me de la fascinació que m?han enganxat Gurtu i el quartet de corda italià per accedir amb una certa ?puresa emocional? al concert d?un dels meus cantautors preferits: el xipriota establert a Grècia Alkinoos Ioannidis. (continua) El concert sembla que
Trilok Gurtu no és només un dels millors percussionistes del món: és, a sobre, una mena de hub cultural, capaç de trobar connexions entre la tradició musical hindú de la qual prové i qualsevol altre llenguatge que se li propose. Al llarg de la seua intensa trajectòria ?els no iniciats poden fer-ne un tast al
Els sicilians d?Unavantaluna assumien la responsabilitat d?omplir la Plaça Major en hora punta i no els va tremolar el pols. És una formació molt recent (es va crear el 2004), que tot just ara acaba de treure al carrer el seu primer disc: Unavantaluna, Finisterre, 2007. Però ningú no ho diria: es perceben terriblement còmodes