La caseta del plater

Avui no podrem acompanyar-te a Figueres, però estarem ben aprop teu quan a la vesprada puges a l’escenari de l’Acústica per cometre l’esgarrifant delicte de cantar.
Has passat dies difícils, convertit en perol de cucanya i sotmés a les bastonades a l’aire que els defensors de la democràcia i la llibertat t’han volgut etzibar.
No és un fet anecdòtic però tampoc respon a cap estratègia calculada: forma part de les darreres raneres d’una ofensiva que ja ve de molt lluny i que al País Valencià coneixem tan bé. Han tacat el teu nom, han escampat l’ombra del dubte -la premsa “neutral”, ja em perdonaràs l’eufemisme, et tractava l’altre dia de “controvertido cantautor”-, t’han afegit a la llista de sospitosos de formar part d’un club pervers i execrable, dipositari d’una iniquitat que no es molesten en precisar: pertanys al “món radical violent”, dones suport a iniciatives anatemitzades, giravoltes entorn de l’eix del mal.
D’això ara se’n diu mòbing, un assetjament moral que sempre té dues finalitats: lacerar moralment el destinatari i fer-lo fora d’on és. Sabem que no et faran fora, ans al contrari, et refermaràs en la teua posició, infinitament més honesta, antiviolenta i democràtica que la dels teus mediocres assetjadors. Però temem que et procuren dolor: el dolor de veure’t enmig de la seua partida d’escacs, de veure el teu nom embrutat en les seues boques infames, de converir-te en presumpte delinqüent pel mer fet de cantar les teues belles cançons d’amor i revolta. Tan de bo Figueres, d’aquí unes hores, siga una festa i que aquells que t’han envestit reben com a resposta un somriure immens que delate la inutilitat de la seua tàctica espúria. No hi serem, però des de Benifairó de la Valldigna, amb tots els músics valencians, mirarem de somriure amb tu.

Una abraçada.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!