Poc-moderna
Bloc d'Elisenda Soriguera
En Ferran Amado està a punt de degollar als poc-moderns. Ell és l’encoratjador home-bíblia que ja fa mesos va prestar-nos un grapat de discos imprescindibles per anar citant a la nostra humil secció. Però resulta que entre naps i cols –discos i mp3– els discos segueixen sense ser citats, i en Ferran enyora la seva discografia. És per això que avui ens posem les piles. I ho fem amb London Calling (Sony, 1979) de The Clash. Segons Viquipèdia. MySpace. Güebs. Atenció melòmans: al desembre va fer 30 anys de l’enregistrament d’aquest disc, i per a l’ocasió se n’ha editat una rèplica en vinil. Quatre coses…
Descobrir The Clash és entendre el perquè del Pd Jimmy Jazz. En només 10 anys en actiu, van convertir-se en emblema del punk. Calia veure’ls en directe per notar el claix. London Calling (Sony, 1979) és el seu tercer treball, considerat per alguns el millor àlbum de la història del rock. Comproveu-ho…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!