Sí, avui engeguem una nova secció. Una secció imprescindible. No us enganyarem; no l'anomenem imprescindible perquè no pogueu sobreviure sense llegir-la, desenganyem-nos. Però és imprescindible, perquè està protagonitzada per música imprescindible (quina frase tan sobrada, no?).
Però estigueu tranquils; com que la generació poc-moderna no té prou criteri per discernir què és i què no és imprescindible, es remetrà al savi per seguir les seves passes. Sí, afortunades i afortunats lectors d'aquest bloc, aquí teniu un regal! En senyor Ferran Amado (
l'home del Sona 9 entre moltes d'altres coses tan ben fetes i mai prou valorades) serà l'encarregat de guiar-nos pel bon camí musical.
El robatori serà senzill; mirarem d'anar descobrint les perles imprescindibles per entendre la música. La d'avui. I ho farem seguint els discos que robarem de la seva bonica i completa discografia (aquella que s'amaga pel menjador, sota el llit, arreu dels armaris...).
Sí, i després de la brometa (els
Rolling Stones eren aquells què feien versions de
Pascal Comelade, no?), ens posarem seriosos! Comencem amb el bàsic número 1. Parlem sobre
The Rolling Stones (la
web oficial, el
Myspace).
No sé si podria ser d'una altra manera...[Pels que encara ho dubtin; aquesta secció d'imprescindibles –òbviament– pretén despertar els vostres sentiments més amagats. Cadascú té el seu imprescindible, i segur que la majoria no estareu d'acord en aquesta selecció. Doncs a queixar-se, que la vida són dos dies!]
[Així –passant per alt els darrers 4 dies– fem veure que això no ha
estat res i retornem a l'estat poc-modern habitual. A la càrrega...]
En Ferran Amado està a punt de degollar als poc-moderns. Ell és l'encoratjador home-bíblia que ja fa mesos va prestar-nos un grapat de discos imprescindibles per anar citant a la nostra humil secció. Però resulta que entre naps i cols –discos i mp3– els discos segueixen sense ser citats, i en Ferran enyora la seva discografia. És per això que avui ens posem les piles. I ho fem amb London Calling (Sony, 1979) de The Clash. Segons Viquipèdia. MySpace. Güebs. Atenció melòmans: al desembre va fer 30 anys de l'enregistrament d'aquest disc, i per a l'ocasió se n'ha editat una rèplica en vinil. Quatre coses...
Tan simple com escriure "Hallelujah" a l'Spotify i escoltar i re-escoltar la perla sense aconseguir l'esgotament esperat. 
Reprenem el curs, i entre la llista de bons propòsits (aquells que es fan per quedar bé amb un mateix al cap d'any i a l'inici del cicle escolar), hi ha la recuperació d'aquella categoria de músics (discos, cançons o llambregades vocals) imprescindibles. 
Fa setmanes (fins hi tot mesos) que l'entrada està comprada. L'Spotify el fa sonar i resonar. El dia 21 de setembre serem al Sant Jordi per sentir-lo (perquè des d'allà dalt a les altures, dubto que poguem veure'l gaire). Arribarà just després d'actuar a Bilbao, i just abans de fer-ho als Estats Units, mentres promociona el seu darrer CD i DVD –un directe a Londres–.
The best of David Bowie 1969/1974 (EMI, 1997) recull una vintena de cançons [
Avui potser tocaria parlar de Vila-Seca, però no ho farem. Ha estat un cap de setmana d'aquells en que la música al final no t'entra per les orelles, sinó que te'n surt. Molt productiu i intens. Però si en voleu cinc cèncims, Rockviu n'ha fet dues remeses fotogràfiques i una crònica (la 
