Avui fa just 4 anys que sortia de casa amb la motxilla preparada per viatjar fins a Barcelona. El meu pare va ser a la plaça de Sant Jaume de Barcelona el 14 d’abril de 1931, i una mica en el seu honor i una mica per mi mateix volia ser present allà. Ja hi
Sento neguit. Un neguit que miro de distreure ocupant al màxim el meu temps lliure, que vol dir tot el meu temps. Sento neguit davant un futur incert, un futur del qual moment només tenim una evidència, que no serà igual al passat proper. Sóc capaç de renunciar a moltes coses que potser ara descobrirem
La convocatòria de Tsunami Democràtic amb motiu de l’enfrontament entre el FC Barcelona i el Real Madrid a l’estadi del primer es pot valorar de positiva? En un comunicat propi exalta que la presència als mitjans de comunicació els dies previs ha estat molt important. Sobretot i per mèrit aliens als forasters on s’ha especulat
El puny tancat simbolitza UNITAT, solidaritat i suport. També és utilitzat com a salutació per expressar força, desafiament o resistència. Encara avui hi ha qui pregunta perquè es tanca el puny mentre es cants Els Segadors. El puny enlaire ha estat, erròniament, relacionat sempre amb el pensament d’esquerra. Però el significat d’aquest simbolisme va molt
Aquest article està escrit en castellà per motius obvis. Desprès d’un viatge a través de la península ibérica convivint amb els seus destinataris penso que cal fer una reflexió en positiu. A todas las españolas y españoles, La deriva política que se está viviendo en España en estos momentos no es fruto de la improvisación. En
La jornada d’ahir al barri de Taialà de Girona serà recordada pels membres de la colla Gegantera de Calonge per molt de temps. Habitualment l’ordre de desfilada de les parelles o grups de gegants en una diada l’estableix l’organització. Ahir Calonge anava al darrere de tot, que no els últims a desfilar. A banda de
Aquesta sentència em ve un cop i un altre al cap. Caldria afegir-hi que en tota guerra, revolta o revolució hi ha sempre morts, ferits i presoners. Nosaltres sortosament només en tenim dels dos darrers: més d’un miler de ferits el 1-O i fins el moment que escric 4 persones injustament tancades a la presó.
Fa uns dies vaig assistir a la primera reunió del Comitè per la Defensa de la República (CDR) de Palamós. En aquella assemblea es parlà dels objectius d’aquesta entitat. Però ja des d’un primer moment hi havia alguna cosa que em ballava. Un comitè, segons el Diccionari General de la Llengua Catalana és grup de
Estic segur que, o bé a la pantalla del seu ordinador o potser en una pissarra al seu despatx, té un quadre (un DAFO) com el que il·lustra aquest escrit. També sóc conscient que minut a minut en ell s’hi afegeixen aspectes, notes i fets que tots estem vivint. Segurament hi ha elements que
L’1-O a Calonge. Iniciar una jornada dominical com la del Referèndum del 1-O per la Independència de Catalunya un dissabte a la tarda no es pot qualificar de normar. Fer-ho lluny de casa, a Barcelona, per participar en una concentració gegantera que no va ser tampoc. El dissabte 30 de setembre des de l’ANC s’havia
Quan manquen només dinou dies per la celebració del Referèndum del primer d’octubre tots aquells que hem estat treballant dia a dia, mes a mes i any a any perquè la Independència de Catalunya pugui ser una realitat en una mesada vivim neguitosos. Sabem que som a la recta final. Ja hem superat la
En sentir parlar dels problemes de mobilitat a través de les emissores de ràdio cada matí, escoltem els problemes que tenen els usuaris de les xarxes de rodalies i mitja distància a diari. Els habitants del Baix Empordà són una part dels ciutadans, qualificats com de comarques, que no pateixen mai retards ferroviaris. Però no
Sí, sembla que s’han acabat les eleccions dels EEUU a les quals des dels mitjans de comunicació públics s’ha donat tanta cobertura com si fossin les pròpies. Potser és així? Però els catalans estem vivint uns mesos claus pel nostre futur i els dels nostres descendents. Suposo que aquest temps de gairebé buit informatiu sobre
Què ha canviat dins l’Assemblea perquè en poc menys de dos mesos haguem passat de la gran manifestació de la Meridiana a només concentrar 4000 persones a la Ciutadella? Penso que no ho podem atribuir solament al desencant dels catalans amb els seus polítics electes. Precisament si fora això aquest hauria de ser el motiu
Aquesta dona, la Liz Castro, fou la més votada a les darreres eleccions internes de l’ANC. El secretariat finalment decidí que el president fou aquell que havia quedat quart. Estrany, oi? Substituir la Carme Forcadell realment era tot un repte. Ara, mesos més tard, més d’un pensem que en Jordi Sanchez -a qui no discuteixo