escenavegant

Estic segur que, o bé a la pantalla del seu ordinador o potser en una pissarra al seu despatx, té un quadre (un DAFO) com el que il·lustra aquest escrit. També sóc conscient que minut a minut en ell s’hi afegeixen aspectes, notes i fets que tots estem vivint. Segurament hi ha elements que desconeixem la ciutadania que corresponen al secret de les seves converses a Palau, o amb dirigents internacionals. Malgrat això el termini de dos mesos donat ahir per establir un DIÀLEG amb el govern espanyol té difícil comprensió. La realitat de les relacions amb aquests és tossuda. I no varen trigar ni mitja jornada a donar arguments suficients per girar full i reiniciar l’anàlisi amb l’empresonament d’en Jordi Cuixart i d’en Jordi Sánchez.

Moltíssims catalans ens demanem quin és el motiu real pel retard en la Declaració d’Independència que ha de portar Catalunya a ser la República Catalana. Vostè, millor que ningú l’ha de conèixer. I si no el comunica tindrà els seus motius. Però davant de la lloable voluntat de DIALOGAR, hi ha la realitat de la repressió. Per dialogar cal que hi hagi mínimament dos subjectes que ho vulguin fer. Quan això no es dona s’ha acabat el problema. Tots sabem perquè hem tingut prou temps per conèixer-ho que el viatge a la República no serà senzill. Però malgrat això, sortírem al carrer el proppassat dia 1 d’octubre per dipositar el nostre vot dins aquelles urnes de film d’aventures.  Per aquest motiu senyor President ens és molt difícil d’entendre aquesta jugada d’escacs que sembla tenir en ment. Som on som perquè la mobilització ciutadana ha obligat als seus representants polítics a ser-hi. Als d’alguns partits polítics amb força recança com s’ha anat veient en les desercions dels darrers mesos. Aquesta mobilització és viva i activa. Avui es tornarà a veure a Barcelona en la manifestació. Quants cops més haurem de sortir al carrer per reivindicar abans de poder-ho fer per celebrar?

Des del seu discurs d’investidura em vaig declarar “#KaRLiSta”, disculpeu la grafia tuitera. Vull demanar-vos que feu el pas endavant que cal per concloure aquest Procés, aquesta Revolució dels Somriures que tots sabem que té reservat un espai en els futurs llibres d’història contemporània. El 10 d’octubre a quarts de vuit del vespre milers de catalans concentrats a Barcelona, i centenars de milers a través dels mitjans de comunicació sentiren la frustració d’allò que esperaven escoltar i no tingueren temps de gaudir. Ja és el moment de tornar a tots aquells rostres que han treballat pel futur del seu país el SOMRIURE que segurament de forma mai volguda ens manllevà. Senyor President declari la REPÚBLICA CATALANA. Gràcies.

17/10/2017 Escenavegant

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!