La jornada d’ahir al barri de Taialà de Girona serà recordada pels membres de la colla Gegantera de Calonge per molt de temps. Habitualment l’ordre de desfilada de les parelles o grups de gegants en una diada l’estableix l’organització. Ahir Calonge anava al darrere de tot, que no els últims a desfilar. A banda de la desena llarga de colles participants hi havia tres grups de batucada, algun d’ells pertanyent a una colla gegantera. Calonge era entre dos d’aquests grups.
Segons la Viquipèdia una batucada és una manifestació musical consistent en un grup d’instruments de percussió. Té com a característica principal l’accentuació del segon temps en els compassos. Es considera de vegades una derivació de la samba. Si heu escoltat mai una cercavila protagonitzada per un d’aquests grups musicals haureu notat el altíssim nivell sonor que comporta. De fet ahir ens sorprengué veure com els components dels grups usen proteccions auditives durant les actuacions. La seva incorporació al bestiari de foc potser ha estat el camí que els ha fet arribar al món geganter. La percussió i els grups de diables en els correfocs semblen tenir com element comú el alt nivell sonor de les seves actuacions. De fet fins i tot el vestuari, sovint té més vinculacions a aquest àmbit que no pas al geganter.
Doncs bé, la Colla Castellera de Calonge ocupà el lloc assignat a la cercavila entre dues colles de batucada. Els geganters calongins disposen del seu grup de gralles i tabals, ahir concretament sis gralles i un tabal. Provar d’interpretar temes tradicionals geganters al bell mig d’aquell soroll era impossible. Per la qual cosa decidiren guardar les gralles a les fundes i esperar a tocar a l’entrada a plaça com així feren.
Un cop a plaça la solidaritat de les formacions musicals de les diferents colles geganteres les feren interpretar a més del tradicional tema Gener, Febrer i Passiu bé amb que se sol tancar les cercaviles i balls a plaça, un seguit dels temes tradicionals del repertori comú. En un ball de tots els gegants que s’allargà més d’allò que és habitual. La indignació i els comentaris eren presents entre els grallers davant la dificultat que tenien per poder tocar com es fa habitualment als cercaviles.
El tema però, més enllà de l’anècdota de la diada gironina, és cap on anem amb la música tradicional gegantera. Ahir mateix feia la pregunta: algú s’imagina una colla castellera que fes castells al so d’una batucada? No. Segurament serien ràpidament apercebuts per la Coordinadora de Colles Castelleres perquè la seva formació seguís els estàndards castellers sota amenaça d’expulsió d’aquesta entitat. Això que tothom tenia clar en el món casteller, no ho és tant en el geganter. Hi ha qui defensa que els grups de batucada engresquen un sector de gent jove a integrar-se socialment que altrament no ho faria. Això és cert. Però la qüestió és, no poden funcionar com una activitat independent del món geganter? És a dir, fer cercaviles de percussió sense la necessitat que aquests estiguin vinculats amb els gegants? Com a espectacle de carrer la batucada té una força increïble: ritme, nivell acústic (no cal amplificar-ho electrònicament), coreografia, vestuari, maquillatge, etc. Fer concentracions de grups de percussió diferenciades dels tradicionals cercaviles de gegants i bestiari podria ser la solució a un conflicte que malgrat els anys pateix un cert enquistament davant el qual sembla que l’Agrupació de colles geganteres de Catalunya no s’atreveix a intervenir. La salut de les colles geganteres és bona, hi ha relleu generacional, totes les colles pateixen les seves crisi que habitualment són superades. Quan el pacient presenta un bon estat general cap cirurgià dubte a intervenir.
Salvem el nostre patrimoni musical. Treballem per un retorn de les formacions tradicionals que acompanyen els gegants: gralles i tabals, flabiols i tamborins,… O perquè no bandes de vent completes com les que desfilaven ja fa molts anys. Tenim un repertori clàssic, que tots els músics coneixen i un munt de partitures recollides en diferents treballs que poden ser incorporades amb una mica d’esforç i assaig.
Per acabar. Les batucades són un espectacle amb una força impressionant. Són un bon element de suport musical als correfocs i actuacions de diables i bestiari de foc. Per ara no es pot considerar ni tradicional, ni patrimonial, però en la seva perdurabilitat en el temps ho pot arribar a ser. Donem-li el seu terreny al carrer i incorporem-lo com un nou element festiu. Mantinguem les diades i cercaviles geganteres en la seva essència, que no significa immobilisme sinó evolució natural. Una evolució que ja es veu en el dia a dia en la transformació de les figures i en el repertori musical.
Visca les batucades i visca els gegants! Però… sisplau, per separat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!