9 de novembre de 2016
0 comentaris

Bé, i ara?

Sí, sembla que s’han acabat les eleccions dels EEUU a les quals des dels mitjans de comunicació públics s’ha donat tanta cobertura com si fossin les pròpies. Potser és així? Però els catalans estem vivint uns mesos claus pel nostre futur i els dels nostres descendents. Suposo que aquest temps de gairebé buit informatiu sobre el nostre país haurà servit per donar temps als nostres representants polítics per avançar en allò que anomenem estructures d’estat. Els divuit mesos avancen sense aturador. D’aquí a quatre dies serà Nadal i Cap d’any. Un nou any ple d’esperances on esperem esdevenir una República i disposar d’una nova Constitució que ens faci més lliures, més demòcrates i més solidaris.

Ha arribar potser el temps que els nostres mitjans públics de comunicació endeguin una campanya per explicar les bondats d’un futur independent de l’estat espanyol. Sí, sí! Els nostres mitjans públics. Perquè aquests són els únics que ho poden fer. La resta dels mitjans de comunicació estatals i privats catalans seran el quart poder que lluitarà per impedir-ho. Tots. Des dels més dretans als més esquerrans, tota la premsa, ràdio i televisió pública i privada estatal farà campanya per un NO o una abstenció a la Independència en el moment que sigui convocat el Referèndum per passat l’estiu. Evidentment haurem d’escoltar veus que diran que usem els mitjans públics al nostre favor. I què? Serà cert, de la mateixa manera que ells ho fan amb els seus. O és què en una lluita democràtica i pacífica no podem usar les “armes” de les que disposem? Senyora Terribas, sisplau, prou de donar minuts al PP i Ciutadans. Ja tenen els seus propis canals. Prou d’entrevistes buides de definició als representants de CSQP, on són incapaços de definir-se en un fet tant cabdal per nosaltres com és el nostre futur immediat i esdevenidor. Deixeu de banda les audiències i poseu-vos-hi.

Trump, Putin, Erdogan, Rajoy, Le Pen. El món està fent un gir que molts no volem. Però malgrat no poder fugir-ne, vull tenir la possibilitat de viure lliurement al meu país: Catalunya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!