A tall d'invocació

Ahir, després de les festes de Gines, vaig participar en la IV Festa Estellés de la Marina Baixa, a Polop. Una delícia retrobar amics i coneguts; la recitació de molta gent, gran i menuts, va ser emocionant.  El lloc era un decorat bonic: la plaça de l’església, amb una il·luminació tènue entre els murs del temple i el calvari. Primer vàrem sopar (un sopar de cabasset), després vingué l’actuació músical de Konfusió i d’Akelarre.
    A la foto teniu el monument particular a Vicent Andrés Estellés que he fet al meu jardí, aquest estiu. Es tracta de crear (o evocar) una atmosfera sensual (“rodonors invictes”) i molt mediterrània (sols hi falta el blat, perquè l’oli i el vi…); amb les  flors: somriure,  alegria. La senzillesa compositiva vol emular la de la seua escriptura.