A tall d'invocació

Ací teniu: el vaig portar a casa ahir, a la vesprada. L’he abraçat, l’he acaronat, li he gratat el coll. Amb les puntetes dels dits he recorregut, de dalt a baix, el seu llom. He revisat, una a una, les seues potetes diminutes; en les de darrere, hi té ferides.  
   L’he tingut als meus braços. Té un pèl suau, esponjós, acotonat… Em llegiré Jack London per tal d’aprendre coses sobre l’experiència canina; sobretot, per tenir present aqueixa veu incessant, des del mateix fons de la naturalesa, que sentia Buck, el protagonista de La crida del bosc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!