A tall d'invocació

Després d’Històries del paradís, el cantant d’Obrint Pas Xavi Sarrià ha publicat la seua primera novel·la, Totes les cançons parlen de tu. La tornada a València d’Ivan fa que reconstruïsca les peripècies viscudes en l’adolescència. Ivan és fill de dona separada i amb els seus amic l’Escorbutín i Nelson muntarà un grup musical. Marta, seria la seua amiga inseparable.  
  L’obra va repassant la vida adolescent del protagonista, obsedit en la creació musical en una València de l’extraradi, entre la ciutat i l’horta. El món de la música  esdevé la seua referència absoluta; hi gira al voltant la identitat, els gustos vitals, l’expressió ideològica, l’educació sentimental… (n’hi ha més)

A partir de la música també hi pul·lulen grups de tribus urbanes d’adolescents que disputen territoris. Grups que segueixen corrents (hardcores, skinheads, rockers, punks…) amb una adequació de vestimenta, de cabell, de llenguatge…
   Totes les cançons parlen de tu dóna compte de les pèrdues, i de la manera de superar les pèrdues, i dels conflictes, i de la manera de viure’ls. Té alguna cosa de novel·la sobre la pulsió jovenívola, irreductible i violenta. De fet, fa referència a la pel·lícula de Kubrick La taronja mecànica. I sí, és adient aquesta vinculació (la novel·la és d’Anthony Burgess) per tal com  l’obra de Sarrià manifesta un món de passions tan elementals com intenses. La primera citació del llibre fa al·lusió a una mà que lluita contra l’altra; en una “t’estime” i en l’altra “t’odie”. Tan simple com això.
   Crec que cal celebrar amb Totes les cançons parlen de tu que una nova generació de jóvens s’incorpore a la literatura. Una generació amb consciència social i nacional, que no és poc. Però una generació amb una sensibilitat musical, més que no literària. Una sensibilitat que s’expressa en lletres de cançons: retalls emocionals, afirmacions rotundes… I que viu i s’expressa amb fúria, amb violència.