A tall d'invocació

Demà actuarà Raimon a la Universitat d’Alacant. Sobretot interpretarà poemes d’autors clàssics. Gràcies a les seues musicacions la comunitat catalanoparlant va conèixer els seus clàssics: Ausiàs March, Rois de Corella, Anselm Turmeda, Jordi de Sant Jordi o Joan de Timoneda i Valeri Fuster. Les excel·lents musicacions de Raimon han aconseguit que alguns poemes clàssics com ara “Veles e vents” d’Ausiàs March, un poeta molt modern per al seu temps, però molt complex, siguen conegudes i, fins i tot, populars. La composició “Deserts d’amor” de Jordi de Sant Jordi és una altra peça que cal destacar per tal com forma part del llegat clàssic i la musicació del cantant ens la fa moderna, atés el punt existencial pròxim i directe. I podem dir el mateix d’alguna de les composicions de l’esplendorosa València literària del segle XV i d’autors com Joan de Timoneda. Mai no s’havia pogut imaginar un programa tan eficaç de divulgació, fora d’escoles i d’universitats, d’un llegat cultural d’aquestes dimensions. (n’hi ha més)

Mitjançant el cantant de Xàtiva, la cultura catalana es mostrava, enllà dels segles, amb una saba nutrícia capaç d’irradiar la seua força en el present. Perquè les peces interpretades per l’autor mostren la seua eficàcia expressiva i, sobretot, la seua actualitat. Res més oportú, en la societat dels nostres dies, que recordar el que Anselm Turmeda escrivia a “Elogi dels diners”. No només s’hi destaca la lluetor d’una poesia esplendorosa en l’època medieval –fet a remarcar des del punt de vista de la consciència nacional– sinó que posa a prova el que tan s’ha dit a propòsit dels clàssics i la capacitat de superació del temps, amb uns missatges tostemps vigents. “Una nació –escrivia Ernest Renan al conegut “Què és una nació?”– és una ànima, un principi espiritual. Dues coses que, a dir veritat, no fan més que una, constitueixen aquesta ànima, aquest principi espiritual. L’una és el passat, l’altre en el present. L’una és la possessió en comú d’un ric llegat de records, l’altre és el consentiment actual, el desig de viure junts, la voluntat de continuar fent valer l’herència que s’ha rebut indivisa”. I més avant afirma: “El culte al avantpassats és el més legítim que tots; els avantpassats ens han fet el que som”. Certament, la tasca del cantant ha estat d’una magnitud incommensurable, en aquest sentit. 

 
Foto: Raimon, Analisa, Armando Alberola i la seua dona, juliol 2011.  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!