A tall d'invocació

   Mr. Robert és un professor d’anglés ben especial: irlandés, d’uns quaranta-cinc anys, acaba de separar-se. Fa classes en el menjador de sa casa i el primer dia va abordar el vestuari. Va posar una cistella plena de roba de la seua exdona, va obrir una bossa de fem i amb unes estisores de sastre va començar a tallar peces mentre anava nomenant-les. “Una vegada closa la fase de tallada, en treia altres peces i tornava a repetir el vocabulari amb l’ànim exaltat i les galtes acalorades, acompanyat per una veu que adquiria una inflexió distinta a mesura que anava pujant-li l’adrenalina, tornava a agafar cada peça, la tallava en trossos més petits i escrivia cada paraula a la pissarra”. Més didàctic, impossible. A l’endemà va seguir el mètode i ho va fer amb la roba de dormir; un altre dia amb els estris de cuina i la vaixella… Aquesta és la història de “Revenja” una de les peces que forma el conjunt Bé, perdona’m, però estan esperant-me, un nou recull de relats que acaba de publicar Rafa Gomar. Ací teniu una entrevista.            (n’hi ha més) 

Els relats, a diferència d’altres reculls, tenen més semblança temàtica i tècnica. Giren al voltant de les relacions humanes i de parella en un context, però on el més usual són famílies monoparentals, pares divorciats, separats, iaies esclavitzades pels fills i els néts…I on l’amor pot ser lèsbic, homo, hetero…
  En l’escriptura de Gomar allò que trobem de més rellevant –i més reeixit– és la psiconarració. Dels personatges –com en les pel·lícules de Woody Allen– no sols sabem el que diuen sinó també el que pensen. Il·lustrar açò esdevé sovint incidir en la part més cruel –insuportable– de les relacions humanes. Però no és necessàriament dura la impressió que ens deixa l’escriptor a través dels relats. Sovint trobem un recorregut que va des del conflicte, i el malestar, al descobriment d’algun element causant (epifania) i això desemboca en un estat de catarsi i d’alliberament.   
   Narrativa d’interior, de descobriment –de vegades, de duresa– existencial que té en l’streptease psicològic el seu punt fort. Llegir-lo, s’ho val.