A tall d'invocació

Al costat de les obres de l’autor traduïdes per Vicent Alonso, Assaigs i, més avant, Diari de viatge, acumule llibres sobre Montaigne. Hi ha l’esplèndid Montaigne de Stefan Zweig, L’home de Montaigne. Una lectura dels assaigs de Joan Lluís Llinàs, comentat ací, entre d’altres. Ara n’arriba un més, Quaranta nits amb Montaigne. Un professor de literatura, enamorat de l’escriptor, va participar en un programa de ràdio durant l’estiu. Varen ser quaranta nits de parlar-ne breument, desenfadadament, festivament. El resultat, recollit en el llibre, és el d’un passeig essencial i alhora divertit per l’obra de Montaigne.
       El que té de bo l’autor comentat és que les frases –no cal buscar-ne massa– són molt lluminoses i condensen una sagacitat perenne. Montaigne és, a més, molt proper “ja que l’ètica que proposa –com destaca Compagnon– no té cap arruga”. (n’hi ha més)

El repàs dels temes que fa l’estudiós és prou complet: l’amistat, l’amor, la mort, l’oci, la vanitat, el compromís, les olors, l’educació… Crec que no hi ha cap llibre sobre educació, amb trellat, que no esmente alguna idea de Montaigne com ara que és preferible “tenir un cap clar abans que un cap ple” o que assimilar coneixements és com fer la digestió.  
      El professor d’origen belga esmenta un text deliciós que explica el punt de partida de l’escriptura de Montaigne, “Sobre l’oci” del primer llibre d’assaig. “Trobe que variam semper dant otia mentem, [l’oci genera un pensament diversificat] contrariàment, a un cavall que es desboca, és dóna cent vegades més treball ocupant-se d’ell mateix que d’un altre; i m’infanta tantes quimeres i monstres fantàstics, els uns darrer dels altres, sense ordre ni propòsit, que per contemplar-ne a gust la malaptesa i raresa, he començat a ordenar-los amb l’esperança que, amb el temps, el mateix se n’avergonyirà”. Montaigne, doncs, veient com calia posar-li ordre als pensaments enceta l’escriptura. Creu, ferventment, que la vida meditativa és superior a l’activa. I que l’otium [l’oci] és ben ben bé allò que realitza la persona. Cal observar que otium després donarà pas a negotium —negació de l’oci— i amb l’ascens del protestantisme va perdre el valor suprem per convertir-se en sinònim de mandra. Però d’entrada: ocí va unit a creació, a escriptura, a pensament.