A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
“Quadern d’Aram” de Maria Àngels Anglada al francés
Llig la notícia que dues novel·les de Maria Àngels Anglada es tradueixen al francés en la col·lecció “Le Livre de Poche” –la més popular de la literatura francesa. Es tracta d’El violí d’Auschwitz i Quadern d’Aram. La primera sobre l’holocaust –la shoá– i la segona sobre el genocidi armeni. Coincideix amb la relectura que he fet fa molt poc de la segona, Quadern d’Aram. Si bé he de dir que la primera em sembla una bona novel·la, la segona no m’ho pareix. El tema, el genocidi d’armenis a la Turquia otomana, mereix que parem atenció, però la literatura és la literatura. D’un drama humà, històric, pot eixir una gran obra o no. La literatura de denúncia és molt sovint, massa denúncia i poca literatura. Amb això no vull negar la força de l’escriptura per donar compte de fets històrics, per divulgar idees, per donar a conèixer realitats. Però crec que poques vegades amb l’exasperació es pot arribar a reeixir estèticament. I El crit de Munch o la Montserrat de Juli González? unes excepcions… (N’hi ha més)
M’interessa la qüestió armènia. Aquest més d’abril passat ha fet 95 anys de la matança d’armenis. Els armenis són gent que vaig trobant-me pel món, a la llarga. A Barcelona vaig conèixer una refugiada que venia de Dinamarca el 1982. Va ser la primera. I l’últim a Montevideo, aquest hivern passat, on per cert hi havia un monument en el centre de la ciutat en record al primer genocidi del segle XX. És el moment de recordar que Josep Gulsoy –segons Joan Coromines el màxim especialista en valencià– també és d’origen armeni. En el llibre de l’Anglada hi ha diverses composicions de poetes clàssics d’Armènia, un és aquest:
Terra porpra
Tinc aquí, damunt la meua taula,
un xic de terra d’Armènia.
L’amic que me l’ha regalada es pensava
que m’oferia el seu cor –sense imaginar-se
que alhora em donava el dels seus avis.
No en puc separar els ulls –com si hi haguessin arrelat.
Terra porpra. Em pregunto: d’on li ve aquesta vermellor?
Però, amarant-se alhora de vida i de sol,
xopant-se de totes les ferides,
havia d’enrogir per força.
Color de sang, em dic,
terra porpra, de segur, car és Armènia!
Potser encara hi alenen els vestigis
dels incendis mil·lenaris, la resplendors dels esclops
que van cobrir de pols roent
els exèrcits de l’Armènia…
Potser hi roman un xic de la llavor
que em va donar la vida, un reflex de l’aurora
a qui dec aquesta mirada fosca,
aquest cor on batega un foc sorgit
a les mateixes fonts de l’Èufrates,
aquest cor on cova l’amor alhora que la revolta …
………………………………………..
Daniel Varudjan
Foto del mont Ararat
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaig conèixer Maria Ohannesian, traductora (i que tant va ajudar Mª Àngels Anglada en la confecció del seu llibre), en el Seminari de Traducció Poètica a Farrera. Un grupet vam traduir els poetes armenis Mariné Petrossian i Tigran Paskevichyan. L’ILLC va publicar un petit volum amb aquests treballs, l’any 2008.
Estic d’acord amb tu: Quadern d’Aram no és dels millors treballs d’Anglada.