A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
La pintura de Toni Miró a la Universitat d’Alacant
L’exposició de Toni Miró a la MUA de la Universitat d’Alacant ofereix una visió retrospectiva molt interessant de l’obra del pintor. El comissari ha estat l’escriptor Carles Cortés, autor d’una biografia del pintor. Els quadres hi exposats són un recorregut per les darreres dècades. En l’evolució del pintor passem del crit explosiu, dels anys seixanta i setanta, a una expressió més reposada; i també més sofistica, perquè si alguna cosa caracteritza la pintura de Miró és la intertextualitat: la visita del pintor a quadres clàssics o no tan clàssics, però coneguts per una immensa majoria de públic.
De la mà de Miró visitem Magritte, Miró, Duchamps, Picasso, Bacon… en una pel·lícula interminable d’al·lusions, comentaris, desafius, homenatges… La pintura del d’Alcoi és una mena d’excursió pictòrica, sobretot de l’època contemporània, a l’encalç de noves perspectives, nous enquadraments, noves idees… (n’hi ha més)
L’obra de Miró és, en aquest sentit, un fervor incansable de mirades; sensibilitat i fúria, sensualitat i denúncia. Darrere els colors llampants, sovint s’hi amaga una dura observació sobre la insolidaritat o la tortura a Iraq o l’opressió dels valencians… O sobre la violència que s’exposa de manera directa i rutilant en la societat dels nostres dies. En tots els camps, Miró és un pintor intens: també quan es mostra erotòman i és dolç com el cabell d’àngel. Aquest quadre, “Cubaneta” (2001), en podria ser un exemple.
La de Miró no és una pintura especulativa, ni metafísica és directa, contundent, partidària del xoc, de l’alçaprem… El 1949, René Magritte va publicar un manifest, El veritable art de la pintura , on deia: “La pintura perfecta produeix una impressió intensa només durant un brevíssim espai de temps, i les emocions d’intensitat semblant a la primera emoció experimentada són determinades, en un menor o major grau, si es dóna a l’espectador una percepció visual pura del món exterior”. Miró participa d’aquesta idea i en fa tota una poesia del món visual real i palpable –cridanerament pop. I, després, el món mirat –vist i visitat– el transforma en un fullatge diferent, en un nou relat visual, una nova experiència…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una calidesa inflamant molt ben aconseguida, la d’aquesta Cubaneta. Sempre havia pensat que el tipus de pintura que feia A. Miró no m’agradava gaire però aquest quadre sí que m’agrada, veges.