A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
10 de juny de 2013
Sense categoria
0 comentaris
La marca “Espanya”
Vinc d’Ikea. Patesc la febre consumista encara que tracte de controlar-me. He comprat coses necessàries, però bé, totes? Venint cap a casa, en cotxe, he sentit per la ràdio en un programa de debat que parlaven de la marca “Espanya”: marca amunt i marca avall. El terme, d’una web del ministeri sembla que ha subtituït la designació normal de la nació espanyola. Un dels darrers articles a la revista Serra d’Or, el vaig titular així: “la marca Espanya”. No el reproduiré tot ara ací, però em plau fer un resum amb alguns trossos.
“Com més va més hi ha la percepció que tot es pot comprar. Parlem no sols de càrrecs, prebendes, llicències, parelles i matrimonis, sexe, títols… Hi ha també notícies com que un nadó al Brasil es pot adquirir per un quantitat entre 800 i 1000€; i un òrgan humà, per exemple un ronyó, a Moldàvia o a l’Índia val sobre els 500€.”
“Vivim un puixant totalitarisme mercantilista que ha assetjat, fins el punt de fer quimèrics, valors com la solidaritat o l’amistat. En canvi, ha potenciat el vessant individualista de manera abassegadora. A hores d’ara, tot sembla regit per l’economia, esdevinguda en una mena de deessa absoluta. Una deessa amb temples (Corte Inglés, Mercadona, Alcampo, Carrefour…), amb uns manaments concrets (que se sintetitzen en: “compra sense sentir-te culpable”) i amb un calendari litúrgic (rebaixes d’estiu i de gener, saldos, ofertes, etc.). Ah! i amb els sacrificis que tota religió acostuma a demanar: l’ espoliació de la natura, l’explotació dels treballadors…” (n’hi ha més)
“Com més va més hi ha la percepció que tot es pot comprar. Parlem no sols de càrrecs, prebendes, llicències, parelles i matrimonis, sexe, títols… Hi ha també notícies com que un nadó al Brasil es pot adquirir per un quantitat entre 800 i 1000€; i un òrgan humà, per exemple un ronyó, a Moldàvia o a l’Índia val sobre els 500€.”
“Vivim un puixant totalitarisme mercantilista que ha assetjat, fins el punt de fer quimèrics, valors com la solidaritat o l’amistat. En canvi, ha potenciat el vessant individualista de manera abassegadora. A hores d’ara, tot sembla regit per l’economia, esdevinguda en una mena de deessa absoluta. Una deessa amb temples (Corte Inglés, Mercadona, Alcampo, Carrefour…), amb uns manaments concrets (que se sintetitzen en: “compra sense sentir-te culpable”) i amb un calendari litúrgic (rebaixes d’estiu i de gener, saldos, ofertes, etc.). Ah! i amb els sacrificis que tota religió acostuma a demanar: l’ espoliació de la natura, l’explotació dels treballadors…” (n’hi ha més)
“En tot aquest context veig que cada vegada s’empra més el terme “la marca Espanya” per a parlar de l’Estat. Alguns diaris, a la seua portada, ho deixen caure dia sí i dia també. “La marca Espanya gana puntos”, deia el titular d’un diari de renom planetari ara fa unes setmanes arran d’un triomf esportiu. Doncs bé, la designació està en la línia del mercantilisme financer que suportem en aquesta conjuntura històrica. Ben segur que suposa un avantatge en relació amb designacions anteriors com “Unidad de destino en lo universal”. Però potser aquesta no era cap denominació, sinó una simple pirotècnia de paraules.”
“Però tornant a la “marca Espanya”, Rovira i Virgili es preguntava: “què és una nació?” I responia: “Una terra amb ànima”. Ara tocaria preguntar-se: qui són els fenicis.”
“Però tornant a la “marca Espanya”, Rovira i Virgili es preguntava: “què és una nació?” I responia: “Una terra amb ànima”. Ara tocaria preguntar-se: qui són els fenicis.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!