A tall d'invocació

Si no faig una eixida al camp o bé viatge, no sé ben bé quan acaba i quan comença el meu sàbat. Descansar és canviar d’activitat, certament, però el que a mi em descansa és, sobretot, anar al camp; si fa una mica de fred, com aquest cap de setmana, a més encendre el foc, i, sempre: passejar, tertuliar i llegir. Sense llegir em sembla que no faig res, i sense fer res, em sent malament. És una mena de penitència, però també té alguna cosa lloable, així que ho anomenaré el meu kaddish particular (perquè hui, ja ho heu vist, vaig de jueu). Les hores, però, passen ràpides i el sàbat és més efímer que la setmana laboral.
Aquest cap de setmana, entre alguns arruixons forts i ruixaetes més tènues (també ha pedregat), he pogut estirar una mica les cames. Ha estat un goig contemplar arbres i plantes amb un verd refulgent (pins i moreres) o amb flors com ara els rosers (que teniu a la foto) i les sàlvies. És el moment de l’arrencada de gesmilers i buguenvil·les, que després de l’hivern comencen a prendre força. (n’hi ha més)

Després de camejar, respirar, mirar amb delectació, d’acompanyar-me de silenci…comence a sentir el pas fecund de les hores. Sense rellotge, ni horaris que em facen anar apressat, se m’acudeixen pensades, idees, projectes, converses… Em sent inspirat, un poc mag, un poc artista… Hi faig anotacions mentals. Molt poques vegades, les escric. Sense repòs, no em vénen idees; i sense una desconnexió amb les nostres inèrcies, pense que res no acaba de ser percebut –vist– amb tota la seua amplitud i intensitat.
Són hores d’autoreparació i d’autorealització. Perquè en tot temps mort hi ha placidesa, i amb la placidesa ve la creativitat –per escassa que siga. I en tota creativitat hi ha alguna mena de teràpia. És la lluita per posar noms a les coses, per donar sentit a les accions, per ubicar actituds i conductes, per il·luminar passatges foscos, per defugir limitacions… Per cosir trossos o per separar-los… Però sense presses, sense esforços, sense planificacions. Açò em satifà, em fa sentir viu. Profundament viu. Naturalment viu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!