A tall d'invocació

blog d'Enric Balaguer

4 d'octubre de 2008
Sense categoria
1 comentari

“Centochiodi” “Cent claus”, una pel·lícula de Ermanno Olmi

Centochiodi” és una història sorprenent: un professor de filosofia de la Universitat de Bolonya, decideix abandonar la vida acadèmica i anarse’n a viure a una casa abandonada, en la riba del riu Po. “Il professorino”, com se’l coneix entre els estudiants, és d’una bellesa mediterrània, i té una certa retirada amb Jesucrist. De fet, un pot llegir la història com una actualització del lider del cristianisme. Aquest heroi, encarnat per l’actor israelí Raz Degan, resulta convincent i seductor. 
  La pel·lícula s’inicia amb una acció frapant: una sala de la biblioteca de la Universitat de Bolonya amb un centenar de llibres crucificats. Una mostra de rebel·lió del professor que diu coses com val més una carícia que molts llibres llegits. En arribar a la nova casa, el primer que fa és cremar un llibre que és a punt de publicar.
     Il professorino inicia una nova vida, reconstrueix una casa abandonada amb l’ajuda de la gent de l’entorn. Una gent preocupada per la construcció d’un port fluvial que els obliga a deixar les cases que ocupen. L’amistat, l’amor, l’hedonisme, la generositat, el compromís formen part de la nova vida del protagonista. (n’hi ha més)        

 

 

La pel·lícula és una actualització del mite de la fugida. Una quimera que ens assetja contínuament. Allò que va fer Gauguin anant-se’n a Tahiti. Ara sense escriure cap Noa noa. El professor fuig de la sofisticació del món de la cultura: biblioteques, aules univeristàries, amb un gest per autentificar la vida. I sembla que sí, reïx. Deixant una aurèola plena de misteri, bellesa, altruisme. 
   L’italià Ermanno Olmi, qui escriu i dirigeix “Centochiodi”,  és també el realitzador de “La leyenda del santo bebedor” y “El secreto del bosque viejo”.. 

  1. Una retirada amb Jesucrist??? Que tu… el coneixies? (Perdona la broma).

    M’has seduït totalment amb aquest post. Si tingués la pel·lícula a mà, ara mateix ho deixava tot i em posava a veure-la.
    Tan aviat com puga la veuré.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!